Actividades para el Día de la mujer

Actividades para hoy para el Día de la Mujer. (8 de Marzo 2008).

- Conferencia "Dona, matriarcat i cultura a l’Àfrica", por el profesor Ferran Iniesta.

Biblioteca Can Fabra
Segre, 24.
19h.

- Coloquio "La mujer indígena en el siglo XXI" , con Mariana Yumbay, Yailing Elena Romero y Nora Muntañola.

La Casa Amèrica
Còrsega, 299
19h

Cine para hoy

Si no sabéis que hacer esta tarde, aqui teneis varias opciones de cine:

Hoy, lunes 28 enero '08

- Pase de El norte, de Gregory Nava, a cargo de Alejandra Hernández.

La Casa Amèrica
Còrsega, 299
19.30 h
Gratuito

- El Institut Francès proyecta Mercredi, folle journée, de Pascal Thomas.

Institut Francés
Moià, 8
20.30 h
2 euros

Cine social Latinoamericano

Empieza hoy un ciclo de cine social latinoamericano con el documental El papel del Sur,creación colectiva de la cooperativa de comunicación Chaya.

El Casal d’Associacions Juvenils
c/Ausiàs Marc, 60
20h

Che Guevara, 40 años de su muerte

Hoy podéis asistir en Casa Amèrica a la celebración de diversas actividades en recuerdo de los 40 años de la muerte de Che Guevara con presentación de los libros Diario de Bolivia, de Canek Sánchez Guevara y Radamés Molina Montes, y Lágrimas rojasTania, compañera del Che, de Margarita Espuña (12.00 horas);

También habrá un debate entre Consuelo Elba y Francisco Fernández Buey (19.30 h)
y la proyección del documental Mujeres de la guerrilla(20.30 h).


Casa América
Còrsega, 299.

Artes rituales de América precolombina

‘Artes rituales del nuevo continente. América precolombina’ abarca 70 obras, desde estatuas y cerámicas a tejidos y metales prehispánicos.

Museu Barbier - Mueller
Montcada, 12
De 11 a 19h
3 euros

Els dijous de l’antropologia de les religions (I)

Més activitats dels Amics de l'Unesco, 15. Els dijous de l’antropologia de les religions (I)

15.1. L’islam de la modernitat: talibans, salafistes, wahhabí…Sovint es diu que el fonamentalisme islàmic és ‘tradicional’ i ‘medieval’, contraposant-lo amb l’esperit ‘obert’ de la modernitat. En realitat, resulta ésser tot el contrari.
JOAN MANUEL CABEZAS, doctor en Antropologia Social, Grup d’Estudis Interculturals-
ETHNOS
4 d’octubre de 2007

15.2. L’islam: una diversitat per conèixer
Una introducció als pilars essencials de l’islam i les diverses articulacions històriques i geogràfiques de la comunitat musulmana, subratllant trets compartits a l’ensems que posant l’accent en l’enorme i rica varietat existent en els móns musulmans.
DOLORS BRAMÓN, islamòloga i arabista per la UB
11 d’octubre de 2007

15.3. L’elit dels Estats Units i el fonamentalisme protestant
Una visió crítica de les relacions entre l’elit industrial-militar dels Estats Units i un fonamentalisme protestant que manipula les religions per a justificar el seu poder a nivell internacional.
BERNAT MUNIESA, professor titular d’Història Contemporània de la UB
18 d’octubre de 2007

15.4. Religions tradicionals africanes: esperits i reconstrucció al sud del Sàhara
Els universos de creences de l’Àfrica Negra ens deparen un extraordinari calidoscopi on els sistemes religiosos ofereixen una frapant diversitat i magnífics exemples
d’”hibridacions” de símbols sagrats i divinitats.
JEAN-BOSCO MUNIESA, president de l’Associació Africana i Catalana de Cooperació
(AFRICAT)
25 d’octubre de 2007

15.5. Xamans, tòtems i esperits
Moltes cultures de diversos indrets del món comparteixen una visió integradora del món,concebut com un tot on el temps i l’espai, la societat i la naturalesa, allò diví i allò profà, es fusionen en un mateix sistema.
JOSEP MARIA FERIGCLA, antropòleg, Societat d’Etnopsicologia Aplicada
8 de novembre de 2007

15.6. Les religions a l’Amèrica llatina
Una aproximació a les diverses creences de l’Amèrica llatina, des de les tradicions
originàries dels pobles amerindis fins a les noves i múltiples expressions religioses pròpies de la modernitat.
CATERINE GALAZ, doctora en Ciències de l’Educació per la UAB
15 de novembre de 2007

15.7. L’hinduisme
Una introducció al complex i ric univers de les tradicions hinduistes, un món ple de
diversificacions mil·lenàries i de matisos múltiples que ens transporten a una visió plural del cosmos i de la vida.
ARCADIO ROJO, doctor en Antropologia Social
22 de novembre de 2007

15.8. Les religions de l’Europa Oriental
Un repàs a les característiques més significatives de les creences pròpies de la cristiandat ortodoxa, incidint en les seves diversitats internes i en els contactes i síntesis amb d’altres religions de l’Europa Oriental.
MARIA DJURDJEVIĆ, doctora en Humanitats per la UPF i professora de la URL
29 de novembre de 2007

15.9. Les religions de la Xina
Una aproximació als pilars fonamentals de les religions de l’Extrem Orient, incidint en les complementarietats, similituds i diferències entre les seves expressions més notables: confucianisme, taoisme i budisme
MINKANG ZHOU, professor de llengua i cultura xineses de la UAB
13 de desembre de 2007

15.10. Xoc de civilitzacions? Religió, poder i guerra global
Descobrim la gènesi de la teoria del “xoc de civilitzacions”, les seves mancances
explicatives i el seu vertader rol de legitimació de l’expansió global del nou imperialisme.
JOAN MANUEL CABEZAS, doctor en Antropologia Social, Grup d’Estudis Interculturals-
ETHNOS
20 de desembre de 2007


Nota: El cicle es clourà els dies 10, 17 i 24 de gener (són sessions complementàries i comunes a tots els cicles Altaveu) a la seu d’Amics de la Unesco (c/ Mallorca, 207, pral.).Per informar-vos sobre els seus continguts o sobre els possibles canvis a la programació,podeu trucar o consultar la web.

Lloc: Amics de la Unesco. Mallorca, 207, pral.
Horari: a les 19.00 hores

Els dilluns de la Unesco: La tradició oral universal

Activitats organitzades pels Amics de l'Unesco: 2.La tradició oral universal





2.1. Introducció: el valor de la paraula i la memòria
La tradició oral és universal a tots els pobles i la seva transmissió conserva llegendes,mites, gestes de generacions precedents i relats religiosos que expliquen els orígens de festes, rituals i normes de conducta. Trobadors, joglars, bards, druides, vates, griots... són els dipositaris de la paraula i la memòria quan ja la tradició comença a fixar històries complexes que assoliran la forma escrita i donaran origen a la literatura.
LAURA-REMEI MARTÍNEZ, filòloga, traductora i escriptora
1 d’octubre de 2007

2.2. Europa. Tradició eslava: el cas de Rússia
En l’àmbit rus, va ser gràcies a les investigacions d’Aleksandr N. Afanàssiev, pertanyent a l’escola mitològica, que per primer cop es va poder accedir al segle XIX als contes populars sense cap retoc literari.
ÀNGELS LLÒRIA, llicenciada en Filologia Eslava, traductora i estudiant de doctorat al
Departament de Filologia Romànica de la UB
8 d’octubre 2007

2.3. La tradició romànica
La literatura medieval està marcada per la cultura popular i folklòrica diferent a la culta,que emprava el llatí. Les contínues condemnes de l’Església contra els joglars donen testimoni de la continuïtat de la cultura popular en els rituals del poble.
CAMILLE TERZULLI, traductora
15 d’octubre de 2007

2.4. Contes i rondalles catalanes
Mercats, places, palaus o a la vora del foc s’escoltaven les paraules que portaven
històries d'altres fronteres, èpiques o de divertiment.
CRISTINA CONTRERAS, diplomada en Magisteri d’Educació Especial
22 d’octubre de 2007

2.5. Gèneres menors: dites i endevinalles catalanes
Moltes vegades s’utilitzen dites i endevinalles entre els més menuts per a introduir-los en la poesia per la capacitat poètica i el joc que suggereixen. Però les dites i les endevinalles agraden a tothom independentment de la seva edat.
ROSER ROS, pedagoga, narradora i escriptora
29 d’octubre de 2007

2.6. L’Àfrica meridional
En aquesta part de l’Àfrica es barregen la cultura de diferents races i tradicions en un folklore multicolor. L’ancestre europeu es barreja amb el so dels tambors, les llegendes d’Àfrica i amb el misticisme oriental, tot creant un ambient de diversitat únic al planeta.
ANNCHEN DOHERTY, llicenciada en Ciències Polítiques a la Universitat del Ciutat del
Cap (Sudàfrica)
5 de novembre de 2007

2.7. Amèrica del Nord
Tots els pobles del món tenen una rica i variada tradició d’històries i mitologia i això no es una excepció dins la cultura nativa al nord del continent americà. Parlarem de llocs, druides, esperits i d’altres coses de la mitologia índia.
ANNA RUGGIERO, cantant de Gospel
12 de novembre de 2007

2.8. Amèrica del Sud
La mitologia maputxe es refereix al món i les criatures nascudes de les extensives
creences religioses i a una sèrie de llegendes i mites propis. Aquestes creences es troben a totes les llegendes populars llatinoamericanes, transmeses pels diferents grups de poblacions i famílies que s’han distribuït per tot el territori.
OSCAR SARHAN, llicenciat en Arts de l’Espectacle a París
19 de novembre de 2007

2.9. Àsia
Àsia és bressol de races i civilitzacions. Un escenari amb les seves característiques no pot més que posseir una riquesa i varietat mitològica al mateix temps que unes atractives rondalles.
YOSHI HIOKI, narrador de contes
26 de novembre de 2007

2.10. Austràlia
La creació i l’ordenació del món, dins la mitologia dels pobles nadius australians, s’explica a través d’històries mitològiques que tenen com a protagonistes a éssers llegendaris, déus i herois ancestrals.
SUSAN BALLYN i ELISA MORERA, directora i relacions públiques, respectivament, del
Centre d’Estudis Australians
10 de desembre de 2007

Nota: El cicle es clourà els dies 10, 17 i 24 de gener (són sessions complementàries i comunes a tots els cicles Altaveu) a la seu d’Amics de la Unesco (c/ Mallorca, 207, pral.).
Per informar-vos sobre els seus continguts o sobre els possibles canvis a la programació,podeu trucar o consultar la pàg web.
Lloc: Amics de la Unesco. Mallorca, 207, pral.
Horari: 19.15h

Exposiciones del continente americano

- PINTURAS DE PERÚ
El centro cívico Drassanes inaugurará hoy (19.00 horas) la exposición ‘Perú’,que reúne pinturas de Pedro Anhuaman sobre personajes, costumbres, rituales y paisajes típicos del país americano.

C.Civic Drassanes
Nou de la Rambla, 43.
De 9 a 14h y 16h a 22h
Gratuito

- LA CASA AMÈRICA, CENTENARIO DE LA ENTIDAD‘Casa Amèrica Catalunya. Un trajecte centenari’, recoge documentos,imágenes y fotos que conmemoran el centenario de esta entidad.

Casa América
Còrsega, 299
De 10h a 14h y de 16h a 20h
Entrada libre

- ARTE Y RITOS PRECOLOMBINOS EN EL MUSEO BARBIER-MUELLER
‘Artes rituales del nuevo continente.América precolombina’ abarca una selección de 70 obras del fondo delmuseo, entre estatuas y cerámicas.

Museo Barbier - Mueller
Montcada, 12
De 11h a 19h
3 €
Hasta septiembre