Més activitats dels Amics de l'Unesco, 18. Els dijous del Nepal
18.1. Un apropament humà
On és el Nepal? De què viu la seva gent? Quina és la seva història? L’organització Amicsdel Nepal porta 12 anys treballant en projectes de cooperació i apadrinament d’infants.L’experiència acumulada els ha permès adquirir un profund coneixement del país i la gent.
RAMON VILADOMAT, president de l’Associació Amics del Nepal
4 d’octubre de 2007
18.2. La vida al Nepal a través dels saris
Els saris (de materials, textures i colors diferents) afegeixen color al paisatge i formen part de la vida quotidiana.
INMA LLORT, máster en estudis de la dona i especialista en temes de cooperació
internacional
11 d’octubre de 2007
18.3. Hinduisme: una mirada filosòfica
Característiques principals d’una tradició filosòfica i ètica mil·lenària.
LAKSHMIKANTA RAMASESHA, Escola Bambú de Casa Àsia
18 d’octubre de 2007
18.4. Muntanyes sagrades
Els Himàlaies són muntanyes sagrades, refugi de cultures i pobles. Una línia divisòria natural entre dos països, Nepal i Tibet, per on han circulat les rutes comercials més importants i que s’ha convertit, actualment, en un reclam per aventurers de tot el món.
GERARDO SHULMAN, TARANNÀ Club de Viatges
25 d’octubre de 2007
18.5. Cuina nepalí: receptes bàsiques
La cuina nepalí és molt elaborada, de tradició especiada i amb gran varietat de sabors.Alguns dels seus plats són de fàcil preparació.
LAKSHMIKANTA RAMASESHA, Escola Bambú de Casa Àsia
8 de novembre de 2007
18.6. Festes religioses
Introducció al ventall de festes per a totes les ocasions que presenta el país.
LAKSHMIKANTA RAMASESHA, Escola Bambú de Casa Àsia
15 de novembre de 2007
18.7. Camí cap a la pau
Després d’una dècada de conflicte, el Nepal es troba davant l’oportunitat històrica d’un procés de pau. El conflicte s’ha cobrat més de 13.000 morts. Farem un repàs històric analitzant les causes i les conseqüències del conflicte així com l’actual procés de pau i les seves perspectives de futur.
MARIA CAMPUZANO, Institut dels Drets Humans de Catalunya
22 de novembre de 2007
18.8. El treball infantil al Nepal
Anàlisi dels mites i les reflexions entorn el treball infantil.
DEEPTI GOLANI, Escola Bambú de Casa Àsia
29 de novembre de 2007
18.9. Economia nepalesa: potencialitat i endarreriment
El Nepal és un del països més pobres del món i està situat entre dos gegants, l’Índia i la Xina, que hi competeixen per la seva influència. Empobrit, superpoblat, contaminat i amb les xacres d’una política corrupta i oligàrquica, el Nepal podria ser un emblema de la fragilitat dels petits països asiàtics.
ALBERTO VIÑAS, Escola Universitària Salesians de Sarrià
13 de desembre de 2007
18.10. Dansa nepalí
L’expressió i el significat de la dansa a través del cos, els vestits i la música. Un repàs per les danses més importants de la cultura nepalesa que servirà per tancar aquest cicle de conferències i donar la benvinguda al Nadal.
SURYANAM, ballarí professional i professor de música
20 de desembre de 2007
Nota: El cicle es clourà els dies 10, 17 i 24 de gener (són sessions complementàries i comunes a tots els cicles Altaveu) a la seu d’Amics de la Unesco (c/ Mallorca, 207, pral.).Per informar-vos sobre els seus continguts o sobre els possibles canvis a la programació,podeu trucar o consultar la web.
Lloc: Amics del Nepal. Diputació, 296, baixos
Horari: 19.15h
viernes, 31 de agosto de 2007
Els dijous de Rapa Nui, l’illa de Pasqua
Més activitatas dels Amics de l'Unesco, 17. Els dijous de Rapa Nui, l’illa de Pasqua
17.1. Polinesis i europeus al Pacífic: l’encontre de dues cultures marítimes
L’exploració del Pacífic per part dels europeus va descobrir cultures on el mar era
fonamental. Per part espanyola, l’exploració de les costes americanes del Pacífic va ser tardana però va posar al mapa llocs i pobles increïbles, com ara Rapa Nui.
ENRIC GARCIA, cap del Centre de Documentació Marítima del Museu Marítim de Barcelona
4 d’octubre de 2007
17.2. Arqueologia de Rapa Nui: els moais i les canteres
Moltes de les cròniques existents són contradictòries i poc fiables i les investigacions de caràcter científic no van començar fins a mitjans del segle XX. Per això, l’illa de Pasqua va ser el focus de teories extravagants augmentades per la imponent estampa dels moais.Però l’arqueologia ha anat presentant el coneixement de la seva vertadera història.
ALEJANDRA GUERRA, arqueòloga per la UB
11 d’octubre de 2007
17.3. Els llacs de Rapa Nui. Una finestra a la història climàtica i l’ocupació humana
de l’illa
Els sediments recents de Rapa Nui són llibres on han quedat registrats els esdeveniments climàtics i l’ocupació humana de l’illa. Quan va arribar l’home i quan es va desforestar l’illa són preguntes que l’anàlisi dels sediments pot respondre.
ALBERT SAEZ, doctor en Geologia i professor titular d’Estratigrafia a la UB
18 d’octubre de 2007
17.4. Arqueologia de Rapa Nui: les estructures domèstiques
Els galliners (hare moa), els hivernacles (manavai), els crematoris, les fites (pipi horeko),les cases subterrànies (hare kionga), els pous per plantar (pu’u), els forns (umu pae),...són evidències poc conegudes.
ALEJANDRA GUERRA, arqueòloga per la UB
25 d’octubre de 2007
17.5. Els catalans a l’illa de Pasqua: uns vincles que van del XVIII al XX
Catalunya i l’illa han tingut uns vincles especials i uns protagonistes poc coneguts. Al segle XVIII, un virrei del Perú va organitzar una exploració i va posar a l’illa el nom del rei d’Espanya; un pirata del segle XIX va capturar la major part de la població; al segle XX, un lingüista va fer la primera gramàtica i el diccionari en la llengua de l’illa, el mapa de l’illa i l’agermanament amb la ciutat d’Olot.
FRANCESC AMORÓS, llicenciat en Història i Filologia per la UB
8 de novembre de 2007
17.6. Els rapa nui: entre l’autonomia i la independència
A l’illa de Pasqua es van perfilar dos moviments polítics diferenciats: un sector reivindica la independència i un grup més moderat treballa per assolir una autonomia més gran i dependre del govern central i no pas de la província de Valparaiso.
DAVID BONDIA, professor titular de Dret Internacional Públic de la UB
15 de novembre de 2007
17.7. El rapanui: una llengua indígena en perill
La llengua de l’illa de Pasqua, el rapanui, la parlen actualment només uns 2.000 illencs.Dos segles d’ensenyament dels missioners espanyols en castellà, una política nacional poc respectuosa amb la diversitat i l’actual l’explotació turística han posat en perill la supervivència del mitjà d’expressió natural d’una cultura mil·lenària.
EVA MONRÓS, investigadora del Departament de Lingüística General de la UB
22 de novembre de 2007
17.8. La genètica i la història dels pobladors de l’illa de Pasqua
La història genètica de l’illa de Pasqua revela el seu origen polinesi, esdeveniments
associats a la dràstica reducció de la població a finals del segle XIX i una contribució europea important durant el segle passat.
PEDRO MORAL, professor de Biologia Humana de la UB
29 de novembre de 2007
17.9. Nous temps, nous costums. La societat rapanui avui
Rapa Nui no s’ha vist exempta de nombrosos canvis que han afectat la seva forma de
vida i cultura. La societat actual ha deixat pas a la modernitat amb nous costums i
horitzons.
MARÍA EUGENIA SANTA COLOMA, biòloga i doctora en Antropologia Social i Cultural
13 de desembre de 2007
17.10. Viatge visual a Rapa Nui
La majoria de viatgers que arriben a Rapa Nui duen una càmera fotogràfica per endur-se un record de l’illa. Però, com s’enfronta a un tema visualment tan complex un fotògraf professional? El paisatge, l’arqueologia, la gent i la Festa anual de la Tapati vistos pels ulls d’un creador d’imatges.
ORIOL ALAMANY, fotògraf professional especialitzat en temes de viatges i natura
20 de desembre de 2007
Nota: El cicle es clourà els dies 10, 17 i 24 de gener (són sessions complementàries i comunes a tots els cicles Altaveu) a la seu d’Amics de la Unesco (c/ Mallorca, 207, pral.).Per informar-vos sobre els seus continguts o sobre els possibles canvis a la programació,podeu trucar o consultar la web.
Lloc: ASMAT. Rosselló, 254
Horari: a les 19.15 hores
17.1. Polinesis i europeus al Pacífic: l’encontre de dues cultures marítimes
L’exploració del Pacífic per part dels europeus va descobrir cultures on el mar era
fonamental. Per part espanyola, l’exploració de les costes americanes del Pacífic va ser tardana però va posar al mapa llocs i pobles increïbles, com ara Rapa Nui.
ENRIC GARCIA, cap del Centre de Documentació Marítima del Museu Marítim de Barcelona
4 d’octubre de 2007
17.2. Arqueologia de Rapa Nui: els moais i les canteres
Moltes de les cròniques existents són contradictòries i poc fiables i les investigacions de caràcter científic no van començar fins a mitjans del segle XX. Per això, l’illa de Pasqua va ser el focus de teories extravagants augmentades per la imponent estampa dels moais.Però l’arqueologia ha anat presentant el coneixement de la seva vertadera història.
ALEJANDRA GUERRA, arqueòloga per la UB
11 d’octubre de 2007
17.3. Els llacs de Rapa Nui. Una finestra a la història climàtica i l’ocupació humana
de l’illa
Els sediments recents de Rapa Nui són llibres on han quedat registrats els esdeveniments climàtics i l’ocupació humana de l’illa. Quan va arribar l’home i quan es va desforestar l’illa són preguntes que l’anàlisi dels sediments pot respondre.
ALBERT SAEZ, doctor en Geologia i professor titular d’Estratigrafia a la UB
18 d’octubre de 2007
17.4. Arqueologia de Rapa Nui: les estructures domèstiques
Els galliners (hare moa), els hivernacles (manavai), els crematoris, les fites (pipi horeko),les cases subterrànies (hare kionga), els pous per plantar (pu’u), els forns (umu pae),...són evidències poc conegudes.
ALEJANDRA GUERRA, arqueòloga per la UB
25 d’octubre de 2007
17.5. Els catalans a l’illa de Pasqua: uns vincles que van del XVIII al XX
Catalunya i l’illa han tingut uns vincles especials i uns protagonistes poc coneguts. Al segle XVIII, un virrei del Perú va organitzar una exploració i va posar a l’illa el nom del rei d’Espanya; un pirata del segle XIX va capturar la major part de la població; al segle XX, un lingüista va fer la primera gramàtica i el diccionari en la llengua de l’illa, el mapa de l’illa i l’agermanament amb la ciutat d’Olot.
FRANCESC AMORÓS, llicenciat en Història i Filologia per la UB
8 de novembre de 2007
17.6. Els rapa nui: entre l’autonomia i la independència
A l’illa de Pasqua es van perfilar dos moviments polítics diferenciats: un sector reivindica la independència i un grup més moderat treballa per assolir una autonomia més gran i dependre del govern central i no pas de la província de Valparaiso.
DAVID BONDIA, professor titular de Dret Internacional Públic de la UB
15 de novembre de 2007
17.7. El rapanui: una llengua indígena en perill
La llengua de l’illa de Pasqua, el rapanui, la parlen actualment només uns 2.000 illencs.Dos segles d’ensenyament dels missioners espanyols en castellà, una política nacional poc respectuosa amb la diversitat i l’actual l’explotació turística han posat en perill la supervivència del mitjà d’expressió natural d’una cultura mil·lenària.
EVA MONRÓS, investigadora del Departament de Lingüística General de la UB
22 de novembre de 2007
17.8. La genètica i la història dels pobladors de l’illa de Pasqua
La història genètica de l’illa de Pasqua revela el seu origen polinesi, esdeveniments
associats a la dràstica reducció de la població a finals del segle XIX i una contribució europea important durant el segle passat.
PEDRO MORAL, professor de Biologia Humana de la UB
29 de novembre de 2007
17.9. Nous temps, nous costums. La societat rapanui avui
Rapa Nui no s’ha vist exempta de nombrosos canvis que han afectat la seva forma de
vida i cultura. La societat actual ha deixat pas a la modernitat amb nous costums i
horitzons.
MARÍA EUGENIA SANTA COLOMA, biòloga i doctora en Antropologia Social i Cultural
13 de desembre de 2007
17.10. Viatge visual a Rapa Nui
La majoria de viatgers que arriben a Rapa Nui duen una càmera fotogràfica per endur-se un record de l’illa. Però, com s’enfronta a un tema visualment tan complex un fotògraf professional? El paisatge, l’arqueologia, la gent i la Festa anual de la Tapati vistos pels ulls d’un creador d’imatges.
ORIOL ALAMANY, fotògraf professional especialitzat en temes de viatges i natura
20 de desembre de 2007
Nota: El cicle es clourà els dies 10, 17 i 24 de gener (són sessions complementàries i comunes a tots els cicles Altaveu) a la seu d’Amics de la Unesco (c/ Mallorca, 207, pral.).Per informar-vos sobre els seus continguts o sobre els possibles canvis a la programació,podeu trucar o consultar la web.
Lloc: ASMAT. Rosselló, 254
Horari: a les 19.15 hores
Els dijous de la Mediterrània insular
Més activitats del Amics de l'Unesco, 16. Els dijous de la Mediterrània insular
16.1. La Mediterrània insular: un calidoscopi intercultural
Un recorregut general i introductori que mostrarà la vitalitat plural i dinàmica de les illes de la Mediterrània, veritables eixos d'articulació de múltiples cultures, creences i idiomes.
JOAN MANUEL CABEZAS, antropòleg social i vicepresident de l'associació cultural
Orígens
4 d'octubre de 2007
16.2. Les illes Pitiüses (Eivissa i Formentera)
Aquestes illes tenen una evident singularitat geogràfica, històrica i cultural no solament respecte a les altres de la Mediterrània sinó també quan a les altres dues illes baleàriques. Són aquests els fets que destacarem, insistint així mateix en les diferències entre les Pitiüses.
JOAN VILÀ-VALENTÍ, catedràtic emèrit de la UB i membre del IEC
11 d’octubre de 2007
16.3. Sardenya a la Corona d'Aragó
Sardenya va ser cedida a la Corona d’Aragó el 1297 pel Papa Bonifaci VIII i va pertànyer fins i tot el 1720 als monarques aragonesos que van deixar una gran aportació ètnica, humana i cultural de formació ibèrica que actualment forma part de la seva identitat.
RAFAEL MELIS, president de l’Associació de Sards a Espanya
18 d’octubre de 2007
16.4. Sicília: de la magna Grècia a la qüestió meridional
Banyant-se Aretusa al riu Alfeu, el déu fluvial se n’enamorà. Per fugir-ne, Aretusa es refugià a Siracusa, on mudà en font. Aleshores, Alfeu canvià el curs del riu i el portà soterrat a la font. Imaginar un canal furtiu d’aigua que travessa de Grècia a Sicília és evocar simbòlicament l’estret intercanvi entre les poblacions mediterrànies.
ELISABETH SALA, antropòloga social i cultural
25 d’octubre de 2007
16.5. La República de Malta: les seves illes
Les seves reduïdes dimensions i la centralitat a la Mediterrània fa que tinguin una història
molt dilatada amb una cultura pre- i protohistòrica rica i peculiar en particular en la seva gran riquesa i originalitat arqueològica, monumental i natural.
FRANCESC ESPINET, professor d’Història Contemporània de la UB
8 de novembre de 2007
16.6. Malta: un nou país de la Unió Europea i una nació amb una llarga història.
Cruïlla de la Mediterrània.Malta ha estat el bressol on s'han fos les grans civilitzacions que han creuat aquest mar nostre: fenicis, cartaginesos, romans, grecs, àrabs, normands, catalans, anglesos,... Tots han deixat la seva empremta en una cultura petita però universal de la qual potser el màxim exemple és l'idioma, l'única llengua semítica parlada a la Mediterrània europea.
ÀLEX QUERALTÓ, llicenciat en Filologia Semítica, Estudis Àrabs i Islàmics
15 de novembre de 2007
16.7. Les illes de l’Adriàtic: una visió antropològica
Una introducció al paisatge humà de les illes de l'Adriàtic des del punt de vista de
l'antropologia social, incidint en la complexitat cultural i social d'uns territoris a on han pivotat civilitzacions de molt diversa procedència.
JOAN MANUEL CABEZAS, antropòleg social i vicepresident de l'associació cultural
Orígens
22 de novembre de 2007
16.8. Creta: el bressol de la cultura Mediterrània
Com si emergís de la mar, en aquesta petita terra on es retroben diversitat de paisatges multicolors, va esclatar el germen d’una de les civilitzacions més nostres: la Mediterrània.
MARGARIDA GENERA, arqueòloga i ceramista
29 de novembre de 2007
16.9. Entre illa i illa i entre illa i terra ferma: la progressió de la civilització grega
S’analitzarà la navegació dels grecs d’època arcaica i com aquesta, realitzada en un
univers pelàsgic illenc, l’Egeu, els portarà a la Mediterrània i a l’Edat d’Or.
XAVIER BALLESTÍN, professor agregat del Departament d’Història Medieval, Paleografia
i Diplomàtica de la UB
13 de desembre de 2007
16.10. Xipre: frontera de civilitzacions i illa dividida
L’illa de Xipre es troba a la frontera entre l'occident i l'orient, el cristianisme i l'islam. La situació geogràfica de l’illa ha jugat un paper molt important en la seva història des de l’antiguitat fins avui. Coneixerem l'evolució històrica, social i cultural de l’illa amb un èmfasi especial en el passat més recent i els últims intents de reunificar l'illa en el nou context europeu.
ANDREAS KYRIACOU, professor d’Economia a la Universitat de Girona
20 de desembre de 2007
Nota: El cicle es clourà els dies 10, 17 i 24 de gener (són sessions complementàries i comunes a tots els cicles Altaveu) a la seu d’Amics de la Unesco (c/ Mallorca, 207, pral.).Per informar-vos sobre els seus continguts o sobre els possibles canvis a la programació,podeu trucar o consultar la web.
Lloc: IEMed. Girona, 20
Horari: a les 19.15 hores
16.1. La Mediterrània insular: un calidoscopi intercultural
Un recorregut general i introductori que mostrarà la vitalitat plural i dinàmica de les illes de la Mediterrània, veritables eixos d'articulació de múltiples cultures, creences i idiomes.
JOAN MANUEL CABEZAS, antropòleg social i vicepresident de l'associació cultural
Orígens
4 d'octubre de 2007
16.2. Les illes Pitiüses (Eivissa i Formentera)
Aquestes illes tenen una evident singularitat geogràfica, històrica i cultural no solament respecte a les altres de la Mediterrània sinó també quan a les altres dues illes baleàriques. Són aquests els fets que destacarem, insistint així mateix en les diferències entre les Pitiüses.
JOAN VILÀ-VALENTÍ, catedràtic emèrit de la UB i membre del IEC
11 d’octubre de 2007
16.3. Sardenya a la Corona d'Aragó
Sardenya va ser cedida a la Corona d’Aragó el 1297 pel Papa Bonifaci VIII i va pertànyer fins i tot el 1720 als monarques aragonesos que van deixar una gran aportació ètnica, humana i cultural de formació ibèrica que actualment forma part de la seva identitat.
RAFAEL MELIS, president de l’Associació de Sards a Espanya
18 d’octubre de 2007
16.4. Sicília: de la magna Grècia a la qüestió meridional
Banyant-se Aretusa al riu Alfeu, el déu fluvial se n’enamorà. Per fugir-ne, Aretusa es refugià a Siracusa, on mudà en font. Aleshores, Alfeu canvià el curs del riu i el portà soterrat a la font. Imaginar un canal furtiu d’aigua que travessa de Grècia a Sicília és evocar simbòlicament l’estret intercanvi entre les poblacions mediterrànies.
ELISABETH SALA, antropòloga social i cultural
25 d’octubre de 2007
16.5. La República de Malta: les seves illes
Les seves reduïdes dimensions i la centralitat a la Mediterrània fa que tinguin una història
molt dilatada amb una cultura pre- i protohistòrica rica i peculiar en particular en la seva gran riquesa i originalitat arqueològica, monumental i natural.
FRANCESC ESPINET, professor d’Història Contemporània de la UB
8 de novembre de 2007
16.6. Malta: un nou país de la Unió Europea i una nació amb una llarga història.
Cruïlla de la Mediterrània.Malta ha estat el bressol on s'han fos les grans civilitzacions que han creuat aquest mar nostre: fenicis, cartaginesos, romans, grecs, àrabs, normands, catalans, anglesos,... Tots han deixat la seva empremta en una cultura petita però universal de la qual potser el màxim exemple és l'idioma, l'única llengua semítica parlada a la Mediterrània europea.
ÀLEX QUERALTÓ, llicenciat en Filologia Semítica, Estudis Àrabs i Islàmics
15 de novembre de 2007
16.7. Les illes de l’Adriàtic: una visió antropològica
Una introducció al paisatge humà de les illes de l'Adriàtic des del punt de vista de
l'antropologia social, incidint en la complexitat cultural i social d'uns territoris a on han pivotat civilitzacions de molt diversa procedència.
JOAN MANUEL CABEZAS, antropòleg social i vicepresident de l'associació cultural
Orígens
22 de novembre de 2007
16.8. Creta: el bressol de la cultura Mediterrània
Com si emergís de la mar, en aquesta petita terra on es retroben diversitat de paisatges multicolors, va esclatar el germen d’una de les civilitzacions més nostres: la Mediterrània.
MARGARIDA GENERA, arqueòloga i ceramista
29 de novembre de 2007
16.9. Entre illa i illa i entre illa i terra ferma: la progressió de la civilització grega
S’analitzarà la navegació dels grecs d’època arcaica i com aquesta, realitzada en un
univers pelàsgic illenc, l’Egeu, els portarà a la Mediterrània i a l’Edat d’Or.
XAVIER BALLESTÍN, professor agregat del Departament d’Història Medieval, Paleografia
i Diplomàtica de la UB
13 de desembre de 2007
16.10. Xipre: frontera de civilitzacions i illa dividida
L’illa de Xipre es troba a la frontera entre l'occident i l'orient, el cristianisme i l'islam. La situació geogràfica de l’illa ha jugat un paper molt important en la seva història des de l’antiguitat fins avui. Coneixerem l'evolució històrica, social i cultural de l’illa amb un èmfasi especial en el passat més recent i els últims intents de reunificar l'illa en el nou context europeu.
ANDREAS KYRIACOU, professor d’Economia a la Universitat de Girona
20 de desembre de 2007
Nota: El cicle es clourà els dies 10, 17 i 24 de gener (són sessions complementàries i comunes a tots els cicles Altaveu) a la seu d’Amics de la Unesco (c/ Mallorca, 207, pral.).Per informar-vos sobre els seus continguts o sobre els possibles canvis a la programació,podeu trucar o consultar la web.
Lloc: IEMed. Girona, 20
Horari: a les 19.15 hores
miércoles, 29 de agosto de 2007
Els dijous de l’antropologia de les religions (I)
Més activitats dels Amics de l'Unesco, 15. Els dijous de l’antropologia de les religions (I)
15.1. L’islam de la modernitat: talibans, salafistes, wahhabí…Sovint es diu que el fonamentalisme islàmic és ‘tradicional’ i ‘medieval’, contraposant-lo amb l’esperit ‘obert’ de la modernitat. En realitat, resulta ésser tot el contrari.
JOAN MANUEL CABEZAS, doctor en Antropologia Social, Grup d’Estudis Interculturals-
ETHNOS
4 d’octubre de 2007
15.2. L’islam: una diversitat per conèixer
Una introducció als pilars essencials de l’islam i les diverses articulacions històriques i geogràfiques de la comunitat musulmana, subratllant trets compartits a l’ensems que posant l’accent en l’enorme i rica varietat existent en els móns musulmans.
DOLORS BRAMÓN, islamòloga i arabista per la UB
11 d’octubre de 2007
15.3. L’elit dels Estats Units i el fonamentalisme protestant
Una visió crítica de les relacions entre l’elit industrial-militar dels Estats Units i un fonamentalisme protestant que manipula les religions per a justificar el seu poder a nivell internacional.
BERNAT MUNIESA, professor titular d’Història Contemporània de la UB
18 d’octubre de 2007
15.4. Religions tradicionals africanes: esperits i reconstrucció al sud del Sàhara
Els universos de creences de l’Àfrica Negra ens deparen un extraordinari calidoscopi on els sistemes religiosos ofereixen una frapant diversitat i magnífics exemples
d’”hibridacions” de símbols sagrats i divinitats.
JEAN-BOSCO MUNIESA, president de l’Associació Africana i Catalana de Cooperació
(AFRICAT)
25 d’octubre de 2007
15.5. Xamans, tòtems i esperits
Moltes cultures de diversos indrets del món comparteixen una visió integradora del món,concebut com un tot on el temps i l’espai, la societat i la naturalesa, allò diví i allò profà, es fusionen en un mateix sistema.
JOSEP MARIA FERIGCLA, antropòleg, Societat d’Etnopsicologia Aplicada
8 de novembre de 2007
15.6. Les religions a l’Amèrica llatina
Una aproximació a les diverses creences de l’Amèrica llatina, des de les tradicions
originàries dels pobles amerindis fins a les noves i múltiples expressions religioses pròpies de la modernitat.
CATERINE GALAZ, doctora en Ciències de l’Educació per la UAB
15 de novembre de 2007
15.7. L’hinduisme
Una introducció al complex i ric univers de les tradicions hinduistes, un món ple de
diversificacions mil·lenàries i de matisos múltiples que ens transporten a una visió plural del cosmos i de la vida.
ARCADIO ROJO, doctor en Antropologia Social
22 de novembre de 2007
15.8. Les religions de l’Europa Oriental
Un repàs a les característiques més significatives de les creences pròpies de la cristiandat ortodoxa, incidint en les seves diversitats internes i en els contactes i síntesis amb d’altres religions de l’Europa Oriental.
MARIA DJURDJEVIĆ, doctora en Humanitats per la UPF i professora de la URL
29 de novembre de 2007
15.9. Les religions de la Xina
Una aproximació als pilars fonamentals de les religions de l’Extrem Orient, incidint en les complementarietats, similituds i diferències entre les seves expressions més notables: confucianisme, taoisme i budisme
MINKANG ZHOU, professor de llengua i cultura xineses de la UAB
13 de desembre de 2007
15.10. Xoc de civilitzacions? Religió, poder i guerra global
Descobrim la gènesi de la teoria del “xoc de civilitzacions”, les seves mancances
explicatives i el seu vertader rol de legitimació de l’expansió global del nou imperialisme.
JOAN MANUEL CABEZAS, doctor en Antropologia Social, Grup d’Estudis Interculturals-
ETHNOS
20 de desembre de 2007
Nota: El cicle es clourà els dies 10, 17 i 24 de gener (són sessions complementàries i comunes a tots els cicles Altaveu) a la seu d’Amics de la Unesco (c/ Mallorca, 207, pral.).Per informar-vos sobre els seus continguts o sobre els possibles canvis a la programació,podeu trucar o consultar la web.
Lloc: Amics de la Unesco. Mallorca, 207, pral.
Horari: a les 19.00 hores
15.1. L’islam de la modernitat: talibans, salafistes, wahhabí…Sovint es diu que el fonamentalisme islàmic és ‘tradicional’ i ‘medieval’, contraposant-lo amb l’esperit ‘obert’ de la modernitat. En realitat, resulta ésser tot el contrari.
JOAN MANUEL CABEZAS, doctor en Antropologia Social, Grup d’Estudis Interculturals-
ETHNOS
4 d’octubre de 2007
15.2. L’islam: una diversitat per conèixer
Una introducció als pilars essencials de l’islam i les diverses articulacions històriques i geogràfiques de la comunitat musulmana, subratllant trets compartits a l’ensems que posant l’accent en l’enorme i rica varietat existent en els móns musulmans.
DOLORS BRAMÓN, islamòloga i arabista per la UB
11 d’octubre de 2007
15.3. L’elit dels Estats Units i el fonamentalisme protestant
Una visió crítica de les relacions entre l’elit industrial-militar dels Estats Units i un fonamentalisme protestant que manipula les religions per a justificar el seu poder a nivell internacional.
BERNAT MUNIESA, professor titular d’Història Contemporània de la UB
18 d’octubre de 2007
15.4. Religions tradicionals africanes: esperits i reconstrucció al sud del Sàhara
Els universos de creences de l’Àfrica Negra ens deparen un extraordinari calidoscopi on els sistemes religiosos ofereixen una frapant diversitat i magnífics exemples
d’”hibridacions” de símbols sagrats i divinitats.
JEAN-BOSCO MUNIESA, president de l’Associació Africana i Catalana de Cooperació
(AFRICAT)
25 d’octubre de 2007
15.5. Xamans, tòtems i esperits
Moltes cultures de diversos indrets del món comparteixen una visió integradora del món,concebut com un tot on el temps i l’espai, la societat i la naturalesa, allò diví i allò profà, es fusionen en un mateix sistema.
JOSEP MARIA FERIGCLA, antropòleg, Societat d’Etnopsicologia Aplicada
8 de novembre de 2007
15.6. Les religions a l’Amèrica llatina
Una aproximació a les diverses creences de l’Amèrica llatina, des de les tradicions
originàries dels pobles amerindis fins a les noves i múltiples expressions religioses pròpies de la modernitat.
CATERINE GALAZ, doctora en Ciències de l’Educació per la UAB
15 de novembre de 2007
15.7. L’hinduisme
Una introducció al complex i ric univers de les tradicions hinduistes, un món ple de
diversificacions mil·lenàries i de matisos múltiples que ens transporten a una visió plural del cosmos i de la vida.
ARCADIO ROJO, doctor en Antropologia Social
22 de novembre de 2007
15.8. Les religions de l’Europa Oriental
Un repàs a les característiques més significatives de les creences pròpies de la cristiandat ortodoxa, incidint en les seves diversitats internes i en els contactes i síntesis amb d’altres religions de l’Europa Oriental.
MARIA DJURDJEVIĆ, doctora en Humanitats per la UPF i professora de la URL
29 de novembre de 2007
15.9. Les religions de la Xina
Una aproximació als pilars fonamentals de les religions de l’Extrem Orient, incidint en les complementarietats, similituds i diferències entre les seves expressions més notables: confucianisme, taoisme i budisme
MINKANG ZHOU, professor de llengua i cultura xineses de la UAB
13 de desembre de 2007
15.10. Xoc de civilitzacions? Religió, poder i guerra global
Descobrim la gènesi de la teoria del “xoc de civilitzacions”, les seves mancances
explicatives i el seu vertader rol de legitimació de l’expansió global del nou imperialisme.
JOAN MANUEL CABEZAS, doctor en Antropologia Social, Grup d’Estudis Interculturals-
ETHNOS
20 de desembre de 2007
Nota: El cicle es clourà els dies 10, 17 i 24 de gener (són sessions complementàries i comunes a tots els cicles Altaveu) a la seu d’Amics de la Unesco (c/ Mallorca, 207, pral.).Per informar-vos sobre els seus continguts o sobre els possibles canvis a la programació,podeu trucar o consultar la web.
Lloc: Amics de la Unesco. Mallorca, 207, pral.
Horari: a les 19.00 hores
Els dijous de Bulgària i Romania
Més activitats dels Amics de l'Unesco, 14. Els dijous de Bulgària i Romania: els nous membres de la Unió Europea
BULGÀRIA
14.1. Introducció al país
A més de ser terra d’Orfeo i Espartac, Bulgària ha viscut entre diferents cultures com la grega, llatina, bizantina, otomana... Trobem aquest país al cor dels Balcans.
MARIA DJURDJEVIC, directora de la Casa de l’Est i professora d’ESADE, URL
4 d’octubre de 2007
14.2. Costums, tradició i religió
Abans i després de l’època comunista, la religió cristianortodoxa ha viscut canvis radicals en la seva forma propagandística tan religiosa com cultural.
IVAN BONEV, representant de l’Església ortodoxa búlgara a Barcelona
11 d’octubre de 2007
14.3. Emigració i integració social
Experiències migratòries comparades entre la cultura búlgara i la catalana. La integració social del nouvingut.
SASHA DIMITROVA i KRASSIMIR RADOEV, búlgars establerts a Barcelona
18 d’octubre de 2007
14.4. Integració de Bulgària a la Unió Europea
Primer va ser la caiguda del “teló d’acer” l’any 1989 i ara, després d’anys de lluita,Bulgària aconsegueix formar part de la Unió Europea.
MARIA DJURDJEVIC, directora de la Casa de l’Est i professora d’ESADE, URL
25 d’octubre de 2007
14.5. Vetllada literaria dedicada a Yavorov
Presentació de l’art poètic i literari de principis del segle XX a través d’un dels seus famosos escriptors.
GINKA VASILEVA, nascuda a Bulgària i voluntària d’AUB
8 de novembre de 2007
ROMANIA
14.6. Cultura i política a la Romania comunista
Encara que hi havia la temible censura, sobretot dins del món cultural i intel·lectual a la Romania comunista, l’escriptor Marin Sorescu (considerat un dels més grans representants de la cultura romanesa) va aconseguir parodiar la política viscuda en aquell temps i denunciar totes les seves conseqüències. El seu estil postmodern amb barreja d’ironia i humor apareixen reflectits en la seva obra literària.
VIRGIL ANI, professor de literatura italiana a la Universitat de Bucarest
15 de novembre de 2007
14.7. Similitud entre les llengües catalana i romanesa
Més de 5.000 paraules són similars en ambdues llengües, però aquesta identitat
lingüística és aplicada de diferent manera en proverbis i expressions verbals
corresponents a cadascuna de les experiències culturals viscudes als dos països.
JOAN FONTANA, professor de Llengua i Literatura romanesa a la UB
22 de novembre de 2007
14.8. Espiritualitat i tradició folklòrica entre el Mar Negre, els Càrpats i el Danubi
Els costums populars dins l’espai de la tradició, la diferenciació entre la religió ortodoxa i la religió cristiana...
AUREL BUNDA, representant de l’Església ortodoxa romanesa a Barcelona
29 de novembre de 2007
14.9. Inserció social i laboral dels emigrants romanesos i de l’ètnia gitana romanesa a Catalunya
Els problemes econòmics i els canvis polítics que ha patit el país ha obligat a la seva gent a fer la gran emigració cap altres països de la Unió Europea.
MIQUEL PAJARES, doctor en Antropologia per la UB
13 de desembre de 2007
14.10. Integració de Romania a la Unió Europea
Apertura històrica, objetius polítics i problemes econòmics d’aquest país que acaba de forma part de la nova Unió Europea.
FLORIN FLORIAN, cònsol de Romania a Barcelona
20 de desembre de 2007
Nota: El cicle es clourà els dies 10, 17 i 24 de gener (són sessions complementàries i comunes a tots els cicles Altaveu) a la seu d’Amics de la Unesco (c/ Mallorca, 207, pral.).Per informar-vos sobre els seus continguts o sobre els possibles canvis a la programació,podeu trucar o consultar la web.
Lloc: Amics de la Unesco. Mallorca, 207, pral.
Horari: 19h
BULGÀRIA
14.1. Introducció al país
A més de ser terra d’Orfeo i Espartac, Bulgària ha viscut entre diferents cultures com la grega, llatina, bizantina, otomana... Trobem aquest país al cor dels Balcans.
MARIA DJURDJEVIC, directora de la Casa de l’Est i professora d’ESADE, URL
4 d’octubre de 2007
14.2. Costums, tradició i religió
Abans i després de l’època comunista, la religió cristianortodoxa ha viscut canvis radicals en la seva forma propagandística tan religiosa com cultural.
IVAN BONEV, representant de l’Església ortodoxa búlgara a Barcelona
11 d’octubre de 2007
14.3. Emigració i integració social
Experiències migratòries comparades entre la cultura búlgara i la catalana. La integració social del nouvingut.
SASHA DIMITROVA i KRASSIMIR RADOEV, búlgars establerts a Barcelona
18 d’octubre de 2007
14.4. Integració de Bulgària a la Unió Europea
Primer va ser la caiguda del “teló d’acer” l’any 1989 i ara, després d’anys de lluita,Bulgària aconsegueix formar part de la Unió Europea.
MARIA DJURDJEVIC, directora de la Casa de l’Est i professora d’ESADE, URL
25 d’octubre de 2007
14.5. Vetllada literaria dedicada a Yavorov
Presentació de l’art poètic i literari de principis del segle XX a través d’un dels seus famosos escriptors.
GINKA VASILEVA, nascuda a Bulgària i voluntària d’AUB
8 de novembre de 2007
ROMANIA
14.6. Cultura i política a la Romania comunista
Encara que hi havia la temible censura, sobretot dins del món cultural i intel·lectual a la Romania comunista, l’escriptor Marin Sorescu (considerat un dels més grans representants de la cultura romanesa) va aconseguir parodiar la política viscuda en aquell temps i denunciar totes les seves conseqüències. El seu estil postmodern amb barreja d’ironia i humor apareixen reflectits en la seva obra literària.
VIRGIL ANI, professor de literatura italiana a la Universitat de Bucarest
15 de novembre de 2007
14.7. Similitud entre les llengües catalana i romanesa
Més de 5.000 paraules són similars en ambdues llengües, però aquesta identitat
lingüística és aplicada de diferent manera en proverbis i expressions verbals
corresponents a cadascuna de les experiències culturals viscudes als dos països.
JOAN FONTANA, professor de Llengua i Literatura romanesa a la UB
22 de novembre de 2007
14.8. Espiritualitat i tradició folklòrica entre el Mar Negre, els Càrpats i el Danubi
Els costums populars dins l’espai de la tradició, la diferenciació entre la religió ortodoxa i la religió cristiana...
AUREL BUNDA, representant de l’Església ortodoxa romanesa a Barcelona
29 de novembre de 2007
14.9. Inserció social i laboral dels emigrants romanesos i de l’ètnia gitana romanesa a Catalunya
Els problemes econòmics i els canvis polítics que ha patit el país ha obligat a la seva gent a fer la gran emigració cap altres països de la Unió Europea.
MIQUEL PAJARES, doctor en Antropologia per la UB
13 de desembre de 2007
14.10. Integració de Romania a la Unió Europea
Apertura històrica, objetius polítics i problemes econòmics d’aquest país que acaba de forma part de la nova Unió Europea.
FLORIN FLORIAN, cònsol de Romania a Barcelona
20 de desembre de 2007
Nota: El cicle es clourà els dies 10, 17 i 24 de gener (són sessions complementàries i comunes a tots els cicles Altaveu) a la seu d’Amics de la Unesco (c/ Mallorca, 207, pral.).Per informar-vos sobre els seus continguts o sobre els possibles canvis a la programació,podeu trucar o consultar la web.
Lloc: Amics de la Unesco. Mallorca, 207, pral.
Horari: 19h
viernes, 24 de agosto de 2007
Els dimecres del Cinema de les Cultures
Els dimecres del Cinema de les Cultures
En aquesta edició ens aproparem a la realitat social i a la cultura del sud-est asiàtic.Després de les projeccions hi haurà un debat.
1. Himalaya (1999), Eric Vallin, castellà (p)
El vell Tinle i el jove Karma s’enfronten per liderar la caravana de iacs que portarà la sal de les muntanyes dels Himalaies per bescanviar-la per gra als pobles de la planícia.L’acció transcorre a la regió del Dolpo, al nord-oest del Nepal. Cal destacar la meravellosa fotografia.
Moderador: Joan Escriu. Va estar 8 mesos cooperant al Nepal i actualment treballa a
l’associació Amics del Nepal a Barcelona
3 d’octubre de 2007
2. I for India (Cap a l'Índia) (2005), Sandhya Suri, anglès subtitulat en català (d)
El doctor Yash Pal Suri, la seva dona i els fills emigren cap a la Gran Bretanya. El doctor compra unes càmeres de súper 8 i comença a filmar estones i moments de felicitat des de mitjans dels seixanta fins a principi del nou mil·lenni. Això ho comunica i trasllada a la família índia que respon amb cartes-pel·lícula. Tot plegat genera un material divers que la directora, filla del doctor esmentat, munta i organitza en 70 minuts. Un film bell, tendre,directe i sincer.
Moderador: Joan Escriu, Associació d’Amics del Nepal
10 d’octubre de 2007
3. The day my God died (El dia que el déu va morir) (2003), Andrew Levine, anglès subtitulat en català (d)
Milers de joves són raptades cada any al Nepal i obligades a prostituir-se a l’Índia. La tasca d'organitzacions no governamentals com Maiti Nepal permet rescatar a moltes d’elles que, en alguns casos, deixen de ser víctimes per a convertir-se en activistes. El documental mostra la realitat del tràfic sexual.
Moderador: Joan Escriu, Associació d’Amics del Nepal
24 d’octubre de 2007
4. The happiest people in the world (La gent més feliç del món) (2004), Shaheen Dill-
Riaz, anglès subtitulat en català (d)
D’acord amb un recent estudi portat a terme pel London School of Economics, la gent més feliç del món resideix a Bangladesh. Intrigat per aquest descobriment, el director hindú (resident a Alemanya) decideix tornar a la seva Dhaka natal per seguir els seus amics durant la vida diària.
Moderador: Joan Escriu, Associació d’Amics del Nepal
7 de novembre de 2007
5. Days and nights in an Indian jail (Dies i nits en una presó índia) (2003), Sunandan Walia i Yugesh Walia, anglès subtitulat en català (d)
És la història de diversos interns de la presó Tihar, a Delhi, que és la de més rang del sud de l’Àsia Oriental. Uns joves escandinaus, un home londinenc i una família sencera que s’ha de desprendre de la seva filla.
Moderador:Joan Escriu, Associació d’Amics del Nepal
14 de novembre de 2007
(p) pel·lícula
(d) documental
Lloc: Amics de la Unesco. Mallorca, 207, pral.
Horari: a les 19.00 hores
Aportació: 1 €
En aquesta edició ens aproparem a la realitat social i a la cultura del sud-est asiàtic.Després de les projeccions hi haurà un debat.
1. Himalaya (1999), Eric Vallin, castellà (p)
El vell Tinle i el jove Karma s’enfronten per liderar la caravana de iacs que portarà la sal de les muntanyes dels Himalaies per bescanviar-la per gra als pobles de la planícia.L’acció transcorre a la regió del Dolpo, al nord-oest del Nepal. Cal destacar la meravellosa fotografia.
Moderador: Joan Escriu. Va estar 8 mesos cooperant al Nepal i actualment treballa a
l’associació Amics del Nepal a Barcelona
3 d’octubre de 2007
2. I for India (Cap a l'Índia) (2005), Sandhya Suri, anglès subtitulat en català (d)
El doctor Yash Pal Suri, la seva dona i els fills emigren cap a la Gran Bretanya. El doctor compra unes càmeres de súper 8 i comença a filmar estones i moments de felicitat des de mitjans dels seixanta fins a principi del nou mil·lenni. Això ho comunica i trasllada a la família índia que respon amb cartes-pel·lícula. Tot plegat genera un material divers que la directora, filla del doctor esmentat, munta i organitza en 70 minuts. Un film bell, tendre,directe i sincer.
Moderador: Joan Escriu, Associació d’Amics del Nepal
10 d’octubre de 2007
3. The day my God died (El dia que el déu va morir) (2003), Andrew Levine, anglès subtitulat en català (d)
Milers de joves són raptades cada any al Nepal i obligades a prostituir-se a l’Índia. La tasca d'organitzacions no governamentals com Maiti Nepal permet rescatar a moltes d’elles que, en alguns casos, deixen de ser víctimes per a convertir-se en activistes. El documental mostra la realitat del tràfic sexual.
Moderador: Joan Escriu, Associació d’Amics del Nepal
24 d’octubre de 2007
4. The happiest people in the world (La gent més feliç del món) (2004), Shaheen Dill-
Riaz, anglès subtitulat en català (d)
D’acord amb un recent estudi portat a terme pel London School of Economics, la gent més feliç del món resideix a Bangladesh. Intrigat per aquest descobriment, el director hindú (resident a Alemanya) decideix tornar a la seva Dhaka natal per seguir els seus amics durant la vida diària.
Moderador: Joan Escriu, Associació d’Amics del Nepal
7 de novembre de 2007
5. Days and nights in an Indian jail (Dies i nits en una presó índia) (2003), Sunandan Walia i Yugesh Walia, anglès subtitulat en català (d)
És la història de diversos interns de la presó Tihar, a Delhi, que és la de més rang del sud de l’Àsia Oriental. Uns joves escandinaus, un home londinenc i una família sencera que s’ha de desprendre de la seva filla.
Moderador:Joan Escriu, Associació d’Amics del Nepal
14 de novembre de 2007
(p) pel·lícula
(d) documental
Lloc: Amics de la Unesco. Mallorca, 207, pral.
Horari: a les 19.00 hores
Aportació: 1 €
El dimarts d’Àfrica: Moçambic, un poble valent
Més activitats organitzades pels Amics de l'Unesco,13. El dimarts d’Àfrica: Moçambic, un poble valent
13.1. Introducció: des de l’experiència colonial fins el segle XIX
Moçambic és un país que es troba a l’oceà Índic. Es caracteritza per una riquesa i barreja cultural que busca l’equilibri entre la tradició i la modernitat. La seva gent és la protagonista d’aquesta fusió de realitats i experiències que, tot i les dificultats econòmiques que pateix, no deixa de ser creativa, optimista i acollidora.
KHANYSSA EUNICE MABYEKA, investigadora i facilitadora de processos de desenvolupament, Membre de l’organització Geràfrica
2 d’octubre de 2007
13.2. Processos històrics precolonials: costums i tradicions
La gran quantitat de grups ètnics diferents que trobem, la multiculturalitat deguda a
migracions internes i el contacte amb l’Orient i Àsia per l’Índic marquen el seu calendari.Així ho fa també les nombroses festes tradicionals com les relacionades amb les collitesde canhu, caju o gazamutini.
BETTENCOURT CAPECE, professor a la Universitat de Eduardo Mondlane
9 d’octubre de 2007
13.3. Música, dansa i celebracions
La música contemporània de Moçambic i el seu ritme canvia de to radicalment segons si
ens arriba del nord, el sud, l’est o l’oest. Moçambic es troba en plena fervescència del World Music.
TCHIKA, músic
16 d’octubre de 2007
13.4. Viatges i turisme a la costa
L’extensa costa de Moçambic està banyada per l’oceà Índic, ric en fauna marina, amb un mar molt bonic de color jade, amb arxipèlags de grans dunes, però també amb illes que guarden secrets i meravelloses històries.
GERARDO SHULMAN, club de viatges TARANNÀ
23 d’octubre de 2007
13.5. Viatges i turisme a l’interior
Tractarem de conèixer l’últim reducte de l’autèntica sabana africana on es diu que s’hi troba una de les zones més agrestes i verges del planeta, a més d’altres parts de l’interior de Moçambic.
HIPÓLITO MICHEL USSENE, professional de viatges
30 d’octubre de 2007
13.6. Cooperació internacional
Aquest país és prioritari per la Cooperació Catalana i durant els darrers tres anys ha esdevingut un dels països receptors de l’ajut català per a diferents projectes, fins a ser el primer país de l’Àfrica subsahariana. Nombroses ONG catalanes treballen a Moçambic.
MANUEL TENES, llicenciat en Biologia
6 de novembre de 2007
13.7. La dona a Moçambic
Som conscients de la feminització de la pobresa, el protagonisme i el lideratge de les dones africanes per abordar el futur. Van participar a la Trobada de Maputo, el dia Internacional de les Dones de 2006, i van fer la seva declaració de drets.
KHANYSSA EUNICE MABYEKA, investigadora i facilitadora de processos de desenvolupament i Membre de l’organització Geràfrica
13 de novembre de 2007
13.8. Ètnies de Moçambic (destacant l’ètnia makonde)
La posició que ocupa el país a la costa oriental d’Àfrica va permetre que al llarg de la seva història fos ocupat per molts pobles que avui copsem per la seva diversitat de gent de diferents orígens i cultures.
NILSA DE DEUS, investigadora
20 de novembre de 2007
13.9. Literatura
La literatura és la categoria artística que més satisfaccions ha donat a la cultura de Moçambic influïda per la colonització, la imposició del portuguès, la guerra, els canvis sociopolítics pels que ha passat el país, etc. Farem un breu recorregut per tota l’obra literària fins a l’actualitat.
ROSA MARTÍNEZ, gestora cultural
27 de novembre de 2007
13.10. Els parcs nacionals
Parlarem de reserves naturals, protecció especial, marines, parcs nacionals, etc. Tot
destacant la reserva dels elefants de Maputo, les maritimoterrestres de Bazaruto i Inhaca,la de Niassa, el Parc Nacional de Gorongosa i el del Gran Limpopo, un dels més grans del món.
MANUEL TENES, llicenciat en biologia
11 de desembre de 2007
Nota: El cicle es clourà els dies 10, 17 i 24 de gener (són sessions complementàries i
comunes a tots els cicles Altaveu) a la seu d’Amics de la Unesco (c/ Mallorca, 207, pral.).Per informar-vos sobre els seus continguts o sobre els possibles canvis a la programació,podeu trucar o consultar la web.
Lloc: Tarannà Club de Viatges. Vallespir, 174
Horari: a les 19.15 hores
13.1. Introducció: des de l’experiència colonial fins el segle XIX
Moçambic és un país que es troba a l’oceà Índic. Es caracteritza per una riquesa i barreja cultural que busca l’equilibri entre la tradició i la modernitat. La seva gent és la protagonista d’aquesta fusió de realitats i experiències que, tot i les dificultats econòmiques que pateix, no deixa de ser creativa, optimista i acollidora.
KHANYSSA EUNICE MABYEKA, investigadora i facilitadora de processos de desenvolupament, Membre de l’organització Geràfrica
2 d’octubre de 2007
13.2. Processos històrics precolonials: costums i tradicions
La gran quantitat de grups ètnics diferents que trobem, la multiculturalitat deguda a
migracions internes i el contacte amb l’Orient i Àsia per l’Índic marquen el seu calendari.Així ho fa també les nombroses festes tradicionals com les relacionades amb les collitesde canhu, caju o gazamutini.
BETTENCOURT CAPECE, professor a la Universitat de Eduardo Mondlane
9 d’octubre de 2007
13.3. Música, dansa i celebracions
La música contemporània de Moçambic i el seu ritme canvia de to radicalment segons si
ens arriba del nord, el sud, l’est o l’oest. Moçambic es troba en plena fervescència del World Music.
TCHIKA, músic
16 d’octubre de 2007
13.4. Viatges i turisme a la costa
L’extensa costa de Moçambic està banyada per l’oceà Índic, ric en fauna marina, amb un mar molt bonic de color jade, amb arxipèlags de grans dunes, però també amb illes que guarden secrets i meravelloses històries.
GERARDO SHULMAN, club de viatges TARANNÀ
23 d’octubre de 2007
13.5. Viatges i turisme a l’interior
Tractarem de conèixer l’últim reducte de l’autèntica sabana africana on es diu que s’hi troba una de les zones més agrestes i verges del planeta, a més d’altres parts de l’interior de Moçambic.
HIPÓLITO MICHEL USSENE, professional de viatges
30 d’octubre de 2007
13.6. Cooperació internacional
Aquest país és prioritari per la Cooperació Catalana i durant els darrers tres anys ha esdevingut un dels països receptors de l’ajut català per a diferents projectes, fins a ser el primer país de l’Àfrica subsahariana. Nombroses ONG catalanes treballen a Moçambic.
MANUEL TENES, llicenciat en Biologia
6 de novembre de 2007
13.7. La dona a Moçambic
Som conscients de la feminització de la pobresa, el protagonisme i el lideratge de les dones africanes per abordar el futur. Van participar a la Trobada de Maputo, el dia Internacional de les Dones de 2006, i van fer la seva declaració de drets.
KHANYSSA EUNICE MABYEKA, investigadora i facilitadora de processos de desenvolupament i Membre de l’organització Geràfrica
13 de novembre de 2007
13.8. Ètnies de Moçambic (destacant l’ètnia makonde)
La posició que ocupa el país a la costa oriental d’Àfrica va permetre que al llarg de la seva història fos ocupat per molts pobles que avui copsem per la seva diversitat de gent de diferents orígens i cultures.
NILSA DE DEUS, investigadora
20 de novembre de 2007
13.9. Literatura
La literatura és la categoria artística que més satisfaccions ha donat a la cultura de Moçambic influïda per la colonització, la imposició del portuguès, la guerra, els canvis sociopolítics pels que ha passat el país, etc. Farem un breu recorregut per tota l’obra literària fins a l’actualitat.
ROSA MARTÍNEZ, gestora cultural
27 de novembre de 2007
13.10. Els parcs nacionals
Parlarem de reserves naturals, protecció especial, marines, parcs nacionals, etc. Tot
destacant la reserva dels elefants de Maputo, les maritimoterrestres de Bazaruto i Inhaca,la de Niassa, el Parc Nacional de Gorongosa i el del Gran Limpopo, un dels més grans del món.
MANUEL TENES, llicenciat en biologia
11 de desembre de 2007
Nota: El cicle es clourà els dies 10, 17 i 24 de gener (són sessions complementàries i
comunes a tots els cicles Altaveu) a la seu d’Amics de la Unesco (c/ Mallorca, 207, pral.).Per informar-vos sobre els seus continguts o sobre els possibles canvis a la programació,podeu trucar o consultar la web.
Lloc: Tarannà Club de Viatges. Vallespir, 174
Horari: a les 19.15 hores
El dimarts de l’Índia
Més activitats organitzades pels Amics de l'Unesco,12. El dimarts de l’Índia
12.1. Marc territorial
DOLORS SÁNCHEZ, catedratica de la UB
2 d’octubre de 2007
12.2. Títol per determinar
CONFERENCIANT PER DETERMINAR
9 d’octubre de 2007
12.3. La filosofia de la no-dualitat: brahman-atman
Hi ha filosofia a l’Índia? Què és la no-dualitat? Què és el âtman? Què el brahman? El fons sagrat del subjete que es formula la pregunta (âtman) té molt en comú amb el fonament de tot el que existeix, l’última realitat (brahman), la consciència infinita… “i tu ets això”.
VICENTE MERLO, professor d’Història de les Religions a la UB
16 d’octubre de 2007
12.4. El paper de la dona a la família i la societat
Coneixerem la vida de les dones a l’Índia i el seu paper destacat a la família i la societat.Analitzarem l’impacte sobre la vida de les dones del patriarcat al país i com les doness’associen per evitar la discriminació de gènere.
IMMA LLORT, máster en estudis de la dona i especialista en temes de cooperació
internacional
23 d’octubre de 2007
12.5. L’altre cinema indi
Aquesta sessió ofereix una visió general del moviment anomenat "Nou Cinema Indi".
Comentarem algunes obres dels cineastes més destacats, com el director bengalí Satyajit Ray, i analitzarem la seva estètica basada en el realisme social, lluny de les convencions artístiques del cinema comercial de Bollywood.
FELICITY HAND, diplomada en Traducció i Interpretació i llicenciada en Filologia
Anglogermànica de la UAB
30 d’octubre de 2007
12.6. Art i estètica en la tradició hindú
L’art a l’Índia és considerat com un camí de realització, un ioga. Els símbols són el mode de comunicar veritats transcendents. La contemplació resulta essencial tant per l’artista creador com per al receptor de l’obra d’art. D’aquí que l’experiència estètica sigui germana bessona de l’experiència mística. En ambdues degustarem el sabor (rasa) de l’última realitat.
VICENTE MERLO, professor d’Història de les Religions a la UB
6 de novembre de 2007
12.7. Arquitectura
L’arquitectura popular de l’Índia està encara molt viva i té molt per ensenyar-nos en el marc de la sostenibilitat que, segurament, encarcara la construcció de vivendes al segle XXI. Aprendre de tècniques vernacles allà on la tradició no ha mort és una al·literació.
ORIOL ROSELLÓ, arquitecte
13 de novembre de 2007
12.8. La societat de castes a l’Índia
Una introducció a la societat de castes de l’Índia que es composa de milers de segments socials. Tractarem les característiques de les castes, la ideologia social subjacent, la seva mobilitat, la relació amb les classes socials o el poder politicoeconòmic i la seva vigència a l’Índia actual.
AGUSTÍ PÀNIKER, editor i escriptor expert en l’Índia
20 de novembre de 2007
12.9. La religión en la Índia I
Abordarem la diversitat de religions de l’Índia així com el procés històric a través del qual es conformen les principals religions del subcontinent. En aquest recorregut, pararem especial atenció a la formació històrica del conjunt complex que actualment anomenem “hinduisme”.
ALBERT FERRER, professor d’Estudis Indis a la UB
27 de novembre de 2007
12.10. La religión en la Índia II
Tractarem les principals característiques de les principals religions del subcontinent:hinduisme, islam, sikhisme, cristianisme, budisme, jainisme i zoroastrisme. Veurem les diferències doctrinals més comunes i especialment els fonamentals punts en comú en una visió d’unitat i agermanament que no nega la diversitat.
CONFERENCIANT PER DETERMINAR
11 de desembre de 2007
Nota: El cicle es clourà els dies 10, 17 i 24 de gener (són sessions complementàries icomunes a tots els cicles Altaveu) a la seu d’Amics de la Unesco (c/ Mallorca, 207, pral.).Per informar-vos sobre els seus continguts o sobre els possibles canvis a la programació,podeu trucar o consultar la web.
Lloc: Centre Cívic La Sedeta. Sicília, 321
Horari: a les 19.15 hores
12.1. Marc territorial
DOLORS SÁNCHEZ, catedratica de la UB
2 d’octubre de 2007
12.2. Títol per determinar
CONFERENCIANT PER DETERMINAR
9 d’octubre de 2007
12.3. La filosofia de la no-dualitat: brahman-atman
Hi ha filosofia a l’Índia? Què és la no-dualitat? Què és el âtman? Què el brahman? El fons sagrat del subjete que es formula la pregunta (âtman) té molt en comú amb el fonament de tot el que existeix, l’última realitat (brahman), la consciència infinita… “i tu ets això”.
VICENTE MERLO, professor d’Història de les Religions a la UB
16 d’octubre de 2007
12.4. El paper de la dona a la família i la societat
Coneixerem la vida de les dones a l’Índia i el seu paper destacat a la família i la societat.Analitzarem l’impacte sobre la vida de les dones del patriarcat al país i com les doness’associen per evitar la discriminació de gènere.
IMMA LLORT, máster en estudis de la dona i especialista en temes de cooperació
internacional
23 d’octubre de 2007
12.5. L’altre cinema indi
Aquesta sessió ofereix una visió general del moviment anomenat "Nou Cinema Indi".
Comentarem algunes obres dels cineastes més destacats, com el director bengalí Satyajit Ray, i analitzarem la seva estètica basada en el realisme social, lluny de les convencions artístiques del cinema comercial de Bollywood.
FELICITY HAND, diplomada en Traducció i Interpretació i llicenciada en Filologia
Anglogermànica de la UAB
30 d’octubre de 2007
12.6. Art i estètica en la tradició hindú
L’art a l’Índia és considerat com un camí de realització, un ioga. Els símbols són el mode de comunicar veritats transcendents. La contemplació resulta essencial tant per l’artista creador com per al receptor de l’obra d’art. D’aquí que l’experiència estètica sigui germana bessona de l’experiència mística. En ambdues degustarem el sabor (rasa) de l’última realitat.
VICENTE MERLO, professor d’Història de les Religions a la UB
6 de novembre de 2007
12.7. Arquitectura
L’arquitectura popular de l’Índia està encara molt viva i té molt per ensenyar-nos en el marc de la sostenibilitat que, segurament, encarcara la construcció de vivendes al segle XXI. Aprendre de tècniques vernacles allà on la tradició no ha mort és una al·literació.
ORIOL ROSELLÓ, arquitecte
13 de novembre de 2007
12.8. La societat de castes a l’Índia
Una introducció a la societat de castes de l’Índia que es composa de milers de segments socials. Tractarem les característiques de les castes, la ideologia social subjacent, la seva mobilitat, la relació amb les classes socials o el poder politicoeconòmic i la seva vigència a l’Índia actual.
AGUSTÍ PÀNIKER, editor i escriptor expert en l’Índia
20 de novembre de 2007
12.9. La religión en la Índia I
Abordarem la diversitat de religions de l’Índia així com el procés històric a través del qual es conformen les principals religions del subcontinent. En aquest recorregut, pararem especial atenció a la formació històrica del conjunt complex que actualment anomenem “hinduisme”.
ALBERT FERRER, professor d’Estudis Indis a la UB
27 de novembre de 2007
12.10. La religión en la Índia II
Tractarem les principals característiques de les principals religions del subcontinent:hinduisme, islam, sikhisme, cristianisme, budisme, jainisme i zoroastrisme. Veurem les diferències doctrinals més comunes i especialment els fonamentals punts en comú en una visió d’unitat i agermanament que no nega la diversitat.
CONFERENCIANT PER DETERMINAR
11 de desembre de 2007
Nota: El cicle es clourà els dies 10, 17 i 24 de gener (són sessions complementàries icomunes a tots els cicles Altaveu) a la seu d’Amics de la Unesco (c/ Mallorca, 207, pral.).Per informar-vos sobre els seus continguts o sobre els possibles canvis a la programació,podeu trucar o consultar la web.
Lloc: Centre Cívic La Sedeta. Sicília, 321
Horari: a les 19.15 hores
Els dimarts de Líban i Síria
Més activitats organitzades pels Amics de l'Unesco, 11. Els dimarts de Líban i Síria
11.1. Tell Halula, Aurru, Ebla, Ugarit
L’arqueologia dels orígens de la civilització i el discurs dels estats. Tractarem les
civilitzacions originàries del futur Bilad ash-Sham i també explicitarem l’ús de l’arqueologia com a eina de construcció del discurs de legitimació dels estats.
XAVIER BALLESTÍN, professor agregat del Departament d’Història Medieval, Paleografia
i Diplomàtica de la UB
2 d’octubre de 2007
11.2. El Líban: de Bilad Ash-Sham a la independència
Coneixerem les claus històriques per comprendre la seva complexitat des de l’Imperi
Otomà passant pel mandat francès, la independència i els anys d’or.
ZEINA MORGHARBEL, politòloga i màster de la Universitat Americana de Beirut
9 d’octubre de 2007
11.3. De la Síria bizantina al Bilad-Ash-Ashsham (segles VI-VIII dC)
Explicarem com una antiga província de l’Imperi romà d’Orient, cruïlla de cultures i
civilitzacions esdevé el Bilad-Ash-Sham, centre i gresol de la nissaga Omeia.
XAVIER BALLESTÍN, professor agregat del Departament d’Història Medieval, Paleografia
i Diplomàtica de la UB
16 d’octubre de 2007
11.4. La Síria de l’Assad
Descobrirem les lògiques ocultes i les grans raons que expliquen el funcionament de
l’estat sirià des del triomf de la revolució panarabista. Una història turbulenta i complexa d’un violent intent d’uniformització nacional.
JOAN MANUEL CABEZAS, antropòleg social
23 d’octubre de 2007
11.5. La guerra i la postguerra
Per què es va produir la guerra? Quins factors van entrar en joc? Encara hi són presents?Reflexionarem sobre les conseqüències de la retirada de Síria i com és de difícil la transició per la qual està passant el país.
ZEINA MOGHARBEL, politòloga i màster de la Universitat Americana de Beirut
30 d’octubre de 2007
11.6. Arqueologia de Síria
Síria és un dels països del Pròxim Orient amb una riquesa arqueològica molt important.Des d’èpoques prehistòriques fins als jaciments descoberts durant el segle XX (Tel Mardikh, l’antiga ciutat d’Ebla, Ugarit...). Coneixerem també les actuals excavacions.
CARME VALDÈS, arqueòloga
6 de novembre de 2007
11.7. Les llengües siriolevantines durant el tercer i segon mil·lenni
Introducció al grup de llengües atestades a les fonts escrites del tercer i segon mil·lenni (ebla, emar, ugarit, alalah i les ciutats fenícies).
LLUIS FELIU, doctor i investigador de l’Institut del Pròxim Orient Antic de la UB
13 de novembre de 2007
11.8. Líbia i Síria: els reptes de futur d’una regió convulsa
La pressió interna i internacional per a la democratització del règim sirià, la reconfiguració de les relacions siriolibaneses o l’aliança de Síria amb poders regionals com l’Iran, la inestabilitat del conflicte amb Israel i a Iraq... són alguns dels factors que poden incidir en l’evolució política interna de Síria i del Líban i en l’articulació de llurs relacions amb la resta de països de la regió o el seu encaix en l’escena internacional.
JAVIER ALBARRACÍN, politòleg i responsable del Nord d’Àfrica i Orient Mitjà a COPCA
20 de novembre de 2007
11.9. La gastronomía libanesa: de los fenicios a la actualidad
La cuina libanesa és una de les gastronomies més conegudes, sofisticades i variades del món. És tot un patrimoni culinari amb milers d’anys d’història. Coneixerem mitjançant la història, els orígens d’aquesta cuina, seguirem l’evolució i la seva estreta relació amb la vida social libanesa.
RAGHIDA ABILLAMAA, arqueòloga i investigadora sobre l’alimentació del món fenici
27 de novembre de 2007
11.10. Mujeres: entre dos extremos
Les dones són protagonistes del desenvolupament de la regió àrab i és indispensable que es reconegui el lloc que ocupen al centre de tots els desafiaments socials, polítics,econòmics i culturals en el món contemporani.
MONA MROUE, professora i investigadora en El Mashnek El Arabi
11 de desembre de 2007
Nota: El cicle es clourà els dies 10, 17 i 24 de gener (són sessions complementàries icomunes a tots els cicles Altaveu) a la seu d’Amics de la Unesco (c/ Mallorca, 207, pral.).Per informar-vos sobre els seus continguts o sobre els possibles canvis a la programació,podeu trucar o consultar la web.
Lloc: IEMed. Girona, 20
Horari: a les 19.15 hores
11.1. Tell Halula, Aurru, Ebla, Ugarit
L’arqueologia dels orígens de la civilització i el discurs dels estats. Tractarem les
civilitzacions originàries del futur Bilad ash-Sham i també explicitarem l’ús de l’arqueologia com a eina de construcció del discurs de legitimació dels estats.
XAVIER BALLESTÍN, professor agregat del Departament d’Història Medieval, Paleografia
i Diplomàtica de la UB
2 d’octubre de 2007
11.2. El Líban: de Bilad Ash-Sham a la independència
Coneixerem les claus històriques per comprendre la seva complexitat des de l’Imperi
Otomà passant pel mandat francès, la independència i els anys d’or.
ZEINA MORGHARBEL, politòloga i màster de la Universitat Americana de Beirut
9 d’octubre de 2007
11.3. De la Síria bizantina al Bilad-Ash-Ashsham (segles VI-VIII dC)
Explicarem com una antiga província de l’Imperi romà d’Orient, cruïlla de cultures i
civilitzacions esdevé el Bilad-Ash-Sham, centre i gresol de la nissaga Omeia.
XAVIER BALLESTÍN, professor agregat del Departament d’Història Medieval, Paleografia
i Diplomàtica de la UB
16 d’octubre de 2007
11.4. La Síria de l’Assad
Descobrirem les lògiques ocultes i les grans raons que expliquen el funcionament de
l’estat sirià des del triomf de la revolució panarabista. Una història turbulenta i complexa d’un violent intent d’uniformització nacional.
JOAN MANUEL CABEZAS, antropòleg social
23 d’octubre de 2007
11.5. La guerra i la postguerra
Per què es va produir la guerra? Quins factors van entrar en joc? Encara hi són presents?Reflexionarem sobre les conseqüències de la retirada de Síria i com és de difícil la transició per la qual està passant el país.
ZEINA MOGHARBEL, politòloga i màster de la Universitat Americana de Beirut
30 d’octubre de 2007
11.6. Arqueologia de Síria
Síria és un dels països del Pròxim Orient amb una riquesa arqueològica molt important.Des d’èpoques prehistòriques fins als jaciments descoberts durant el segle XX (Tel Mardikh, l’antiga ciutat d’Ebla, Ugarit...). Coneixerem també les actuals excavacions.
CARME VALDÈS, arqueòloga
6 de novembre de 2007
11.7. Les llengües siriolevantines durant el tercer i segon mil·lenni
Introducció al grup de llengües atestades a les fonts escrites del tercer i segon mil·lenni (ebla, emar, ugarit, alalah i les ciutats fenícies).
LLUIS FELIU, doctor i investigador de l’Institut del Pròxim Orient Antic de la UB
13 de novembre de 2007
11.8. Líbia i Síria: els reptes de futur d’una regió convulsa
La pressió interna i internacional per a la democratització del règim sirià, la reconfiguració de les relacions siriolibaneses o l’aliança de Síria amb poders regionals com l’Iran, la inestabilitat del conflicte amb Israel i a Iraq... són alguns dels factors que poden incidir en l’evolució política interna de Síria i del Líban i en l’articulació de llurs relacions amb la resta de països de la regió o el seu encaix en l’escena internacional.
JAVIER ALBARRACÍN, politòleg i responsable del Nord d’Àfrica i Orient Mitjà a COPCA
20 de novembre de 2007
11.9. La gastronomía libanesa: de los fenicios a la actualidad
La cuina libanesa és una de les gastronomies més conegudes, sofisticades i variades del món. És tot un patrimoni culinari amb milers d’anys d’història. Coneixerem mitjançant la història, els orígens d’aquesta cuina, seguirem l’evolució i la seva estreta relació amb la vida social libanesa.
RAGHIDA ABILLAMAA, arqueòloga i investigadora sobre l’alimentació del món fenici
27 de novembre de 2007
11.10. Mujeres: entre dos extremos
Les dones són protagonistes del desenvolupament de la regió àrab i és indispensable que es reconegui el lloc que ocupen al centre de tots els desafiaments socials, polítics,econòmics i culturals en el món contemporani.
MONA MROUE, professora i investigadora en El Mashnek El Arabi
11 de desembre de 2007
Nota: El cicle es clourà els dies 10, 17 i 24 de gener (són sessions complementàries icomunes a tots els cicles Altaveu) a la seu d’Amics de la Unesco (c/ Mallorca, 207, pral.).Per informar-vos sobre els seus continguts o sobre els possibles canvis a la programació,podeu trucar o consultar la web.
Lloc: IEMed. Girona, 20
Horari: a les 19.15 hores
Els dimarts de l’islam
Més activitats organitzades pels Amics de l'Unesco, 10. Els dimarts de l’islam
10.1. Conceptes fonamentals del món de l’islam
Déu (i no pas Allah); islam, musulmà (i no pas mahometà); islàmic, àrab, moro, berber,islamista (i no pas integrista ni fonamentalista); islamismes, etc.
DOLORS BRAMÓN, doctora en Filologia Semítica i Història Medieval de la UB
2 d’octubre de 2007
10.2. Origen del fundamentalismo islámico
Què es el fonamentalisme islàmic? Quan i com apareix? Existeixen vincles entre el
fanatisme religiós i les circumstancies polítiques, sociables i econòmiques? Més
preguntes i algunes respostes.
NAZANÍN AMIRIAN, llicenciada en Ciències Polítiques
9 d’octubre de 2007
10.3. Islam: història i religió
S’analitzarà la situació històrica en què es produeix el descabdellament de l’islam i la
integració d’aquest moviment religiós en els fluxos històrics de la transició medieval.
MERCÈ VILADRICH, professora del Departament de Filologia Semítica de la UB
16 d’octubre de 2007
10.4. Els cinc pilars de l’islam
Són els punts bàsics sobre el compliment dels quals tots els musulmans estan d’acord:
unicitat divina i Mahoma profeta; oració; impostos alcorànics; observació del ramadà i pelegrinatge a la Meca.
DOLORS BRAMÓN, doctora en Filologia Semítica i Història Medieval de la UB
23 d’octubre de 2007
10.5. El text de l’Alcorà: la seva formació, la seva estructura i el seu contingut
Formació del text alcorànic, procés d’inici de la revelació d’Allah al Profeta i també explicació de com està estructurat el missatge, quins són els trets més importants i els passatges que tenen més rellevància.
XAVIER BALLESTÍN, doctor en Història i arabista, professor del Departament d’Història
Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la UB
30 d’octubre de 2007
10.6. La moral a l’islam: moral social i moral individual
A l’Alcorà trobem el dogma de la religió islàmica, però també un compendi de normes que regulen la vida i la conducta dels musulmans. L’estricta moralitat observada per aquesta religió sorprèn a Occident i provoca polèmica i malentesos.
MERCÈ AMOR, llicenciada en Història per la UB i col·laboradora a l’associació
sociocultural IBN BATUTA (Departament d’Interculturalitat)
6 de novembre de 2007
10.7. Sufisme: la dimensió mística de l’islam
Al llarg dels segles, el sufisme, amb mestres com ara Rumí, ibn ‘Arabí o ‘Attar, ha
esdevingut una veritable escola d’amor i saviesa que per la seva naturalesa lliure ha
desafiat les normes i les formes de pensament de la religió comú islàmica.
JALIL BÁRCENA, arabista i director de l’Institut d’Estudis Sufís de Barcelona
13 de novembre de 2007
10.8. Les branques de l’islam: xiïtes i sunnites
Anàlisi dels aspectes comuns, divergències en matèria social i religiosa i les seves
relacions quasi atàviques. Tot plegat ens ajudarà a entendre millor el conflicte a Iraq, el Líban...
JORDI BELLOSO, llicenciat en Filologia Àrab i especialista en Pròxim Orient
20 de novembre de 2007
10.9. Associacions musulmanes culturals i religioses a Barcelona
Esbós històric de la creació de les associacions culturals islàmiques: religioses i
culturalreligioses. Realitat i futur de l’associacionisme islàmic a Catalunya.
MOHAMMED HALHOUL, llicenciat en Filologia Hispanoamericana per la Universitat de
Tetuan, membre portanveu del Consell Islàmic de Catalunya
27 de novembre de 2007
10.10. La tradició del Profeta: autoritat i consens a l’islam
La tradició (hadith) del Profeta recull de les dites, les sentències i les opinions que Muhammad va pronunciar al llarg de la seva vida. El hadith conforma un dels principis bàsics per entendre i aplicar la llei musulmana.
XAVIER BALLESTÍN, doctor en Història i arabista, professor del Departament d’Història
Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la UB
11 de desembre de 2007
Nota: El cicle es clourà els dies 10, 17 i 24 de gener (són sessions complementàries i comunes a tots els cicles Altaveu) a la seu d’Amics de la Unesco (c/ Mallorca, 207, pral.).Per informar-vos sobre els seus continguts o sobre els possibles canvis a la programació,podeu trucar o consultar la web.
Lloc: IEMed. Girona, 20
Horari: a les 19.15 hores
10.1. Conceptes fonamentals del món de l’islam
Déu (i no pas Allah); islam, musulmà (i no pas mahometà); islàmic, àrab, moro, berber,islamista (i no pas integrista ni fonamentalista); islamismes, etc.
DOLORS BRAMÓN, doctora en Filologia Semítica i Història Medieval de la UB
2 d’octubre de 2007
10.2. Origen del fundamentalismo islámico
Què es el fonamentalisme islàmic? Quan i com apareix? Existeixen vincles entre el
fanatisme religiós i les circumstancies polítiques, sociables i econòmiques? Més
preguntes i algunes respostes.
NAZANÍN AMIRIAN, llicenciada en Ciències Polítiques
9 d’octubre de 2007
10.3. Islam: història i religió
S’analitzarà la situació històrica en què es produeix el descabdellament de l’islam i la
integració d’aquest moviment religiós en els fluxos històrics de la transició medieval.
MERCÈ VILADRICH, professora del Departament de Filologia Semítica de la UB
16 d’octubre de 2007
10.4. Els cinc pilars de l’islam
Són els punts bàsics sobre el compliment dels quals tots els musulmans estan d’acord:
unicitat divina i Mahoma profeta; oració; impostos alcorànics; observació del ramadà i pelegrinatge a la Meca.
DOLORS BRAMÓN, doctora en Filologia Semítica i Història Medieval de la UB
23 d’octubre de 2007
10.5. El text de l’Alcorà: la seva formació, la seva estructura i el seu contingut
Formació del text alcorànic, procés d’inici de la revelació d’Allah al Profeta i també explicació de com està estructurat el missatge, quins són els trets més importants i els passatges que tenen més rellevància.
XAVIER BALLESTÍN, doctor en Història i arabista, professor del Departament d’Història
Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la UB
30 d’octubre de 2007
10.6. La moral a l’islam: moral social i moral individual
A l’Alcorà trobem el dogma de la religió islàmica, però també un compendi de normes que regulen la vida i la conducta dels musulmans. L’estricta moralitat observada per aquesta religió sorprèn a Occident i provoca polèmica i malentesos.
MERCÈ AMOR, llicenciada en Història per la UB i col·laboradora a l’associació
sociocultural IBN BATUTA (Departament d’Interculturalitat)
6 de novembre de 2007
10.7. Sufisme: la dimensió mística de l’islam
Al llarg dels segles, el sufisme, amb mestres com ara Rumí, ibn ‘Arabí o ‘Attar, ha
esdevingut una veritable escola d’amor i saviesa que per la seva naturalesa lliure ha
desafiat les normes i les formes de pensament de la religió comú islàmica.
JALIL BÁRCENA, arabista i director de l’Institut d’Estudis Sufís de Barcelona
13 de novembre de 2007
10.8. Les branques de l’islam: xiïtes i sunnites
Anàlisi dels aspectes comuns, divergències en matèria social i religiosa i les seves
relacions quasi atàviques. Tot plegat ens ajudarà a entendre millor el conflicte a Iraq, el Líban...
JORDI BELLOSO, llicenciat en Filologia Àrab i especialista en Pròxim Orient
20 de novembre de 2007
10.9. Associacions musulmanes culturals i religioses a Barcelona
Esbós històric de la creació de les associacions culturals islàmiques: religioses i
culturalreligioses. Realitat i futur de l’associacionisme islàmic a Catalunya.
MOHAMMED HALHOUL, llicenciat en Filologia Hispanoamericana per la Universitat de
Tetuan, membre portanveu del Consell Islàmic de Catalunya
27 de novembre de 2007
10.10. La tradició del Profeta: autoritat i consens a l’islam
La tradició (hadith) del Profeta recull de les dites, les sentències i les opinions que Muhammad va pronunciar al llarg de la seva vida. El hadith conforma un dels principis bàsics per entendre i aplicar la llei musulmana.
XAVIER BALLESTÍN, doctor en Història i arabista, professor del Departament d’Història
Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la UB
11 de desembre de 2007
Nota: El cicle es clourà els dies 10, 17 i 24 de gener (són sessions complementàries i comunes a tots els cicles Altaveu) a la seu d’Amics de la Unesco (c/ Mallorca, 207, pral.).Per informar-vos sobre els seus continguts o sobre els possibles canvis a la programació,podeu trucar o consultar la web.
Lloc: IEMed. Girona, 20
Horari: a les 19.15 hores
Els dimarts de la dona al món
Més activitats organitzades pels AMics de l'Unesco 9. Els dimarts de la dona al món (I)
9.1. Mujeres en guerra: Palestina, Irak y Afganistán
Com es mesura el dolor? Les dones palestines, iraquianes i afganes porten dècades
compartint bombes, fam i violència amb els seus homes, mentre pateixen una altra
agressió, justament per aquests mateixos senyors a causa del seu “honor”.
NAZANÍN AMIRIAN, llicenciada en Ciències Polítiques
2 d’octubre de 2007
9.2. La força de la dona africana
Àfrica té nom de dona perquè la dona africana és en qui es recolza l’economia, l’educació,la família i la societat. Elles són fortes, valentes i treballadores. Ho són avui i ho han estatsempre. Elles representen el futur del continent negre.
Mª FRANÇOISE AFFOUA, periodista
9 d’octubre de 2007
9.3. La dona a l’islam
Textos de l’Alcorà sobre les musulmanes (matrimoni, maternitat, divorci, possessió de
béns, treball, vestit, herències, etc). Principals tergiversacions fetes a partir d’una lectura masclista i textos elaborats per la jurisprudència islàmica.
DOLORS BRAMÓN, doctora en Filologia Semítica i Història Medieval de la UB
16 d’octubre de 2007
9.4. Amor, sexo y deseo en el islam
Sabeu que hi ha veritables tractats sexuals a la religió musulmana? Els líders de l’islam,de la mateixa manera que s’han ocupat dels aspectes espirituals, han creat sorprenents manuals d’instruccions sobre els instints bàsics.
NAZANÍN AMIRIAN, llicenciada en Ciències Polítiques
23 d’octubre de 2007
9.5. Dones índies, vides diverses
Diversitat índia visible a tots nivells. La discriminació de gènere es presenta de manera heterogènia en funció de l’edat, estat civil, classe, casta, ètnia, religió, formació, origen rural o urbà, etc.
IMMA LLORT, màster en estudis de les dones
30 d’octubre de 2007
9.6. Las mujeres chinas. Caminos y encrucijadas del siglo XXI
Actualment, néixer i viure al camp o a la ciutat determina bona part de la sort vital de les dones: la possibilitat de formar part del segment privilegiat de la població urbana o del camperol empobrit.
AMELIA SAIZ, sociòloga i escriptora
6 de novembre de 2007
9.7. La dona al judaisme
Paper fonamental de la dona per l’establiment de la condició jueva dels fills. Matrimoni,divorci, protagonisme en algunes celebracions religioses i a la llar, lleis de puresa ritual.
DOLORS BRAMÓN, doctora en Filologia Semítica i Història Medieval de la UB
13 de novembre de 2007
9.8. Diversitat i organització social de les dones a l’Equador
Des de la seva diversitat com a dones indígenes, camperoles, urbanes... les dones de
l’Equador s’han organitzat i han lluitat per defensar els seus drets i per canviar el país en el qual viuen des de l’Equador i des d’allà on estiguin.
SUSANNA SEGÒVIA, antropòloga
20 de novembre de 2007
9.9. La feminització d’Irlanda: dona, política i societat
Tradicionalment, Irlanda ha estat representada com una dona, la Cathleen ni Houlihan de WB Yeats. Però aquesta idealització ha estat contestada per les dones irlandeses del segle XX, especialment amb l’arribada a la presidència de Mary Robinson el 1990.
IRENE BOADA, doctora en Literatura comparada per la Universitat de l’Úlster
27 de novembre de 2007
9.10. La mujer japonesa: origen y evolución de la Geisha
En general es pensa que la dona japonesa està subjugada dins de la societat japonesa.
En part és cert, però també hi ha altres realitats si veiem l’evolució de la dona japonesa al llarg de la història. Parlarem en torn de la història i la figura real de la geisha.
SHIGEKO SUZUKI, professora de Traducció i Interpretació de la UAB
11 de desembre de 2007
Nota: El cicle es clourà els dies 10, 17 i 24 de gener (són sessions complementàries i comunes a tots els cicles Altaveu) a la seu d’Amics de la Unesco (c/ Mallorca, 207, pral.).Per informar-vos sobre els seus continguts o sobre els possibles canvis a la programació,podeu trucar o consultar la web.
Lloc: Amics de la Unesco. Mallorca, 207, pral.
Horari: a les 19.15 hores
9.1. Mujeres en guerra: Palestina, Irak y Afganistán
Com es mesura el dolor? Les dones palestines, iraquianes i afganes porten dècades
compartint bombes, fam i violència amb els seus homes, mentre pateixen una altra
agressió, justament per aquests mateixos senyors a causa del seu “honor”.
NAZANÍN AMIRIAN, llicenciada en Ciències Polítiques
2 d’octubre de 2007
9.2. La força de la dona africana
Àfrica té nom de dona perquè la dona africana és en qui es recolza l’economia, l’educació,la família i la societat. Elles són fortes, valentes i treballadores. Ho són avui i ho han estatsempre. Elles representen el futur del continent negre.
Mª FRANÇOISE AFFOUA, periodista
9 d’octubre de 2007
9.3. La dona a l’islam
Textos de l’Alcorà sobre les musulmanes (matrimoni, maternitat, divorci, possessió de
béns, treball, vestit, herències, etc). Principals tergiversacions fetes a partir d’una lectura masclista i textos elaborats per la jurisprudència islàmica.
DOLORS BRAMÓN, doctora en Filologia Semítica i Història Medieval de la UB
16 d’octubre de 2007
9.4. Amor, sexo y deseo en el islam
Sabeu que hi ha veritables tractats sexuals a la religió musulmana? Els líders de l’islam,de la mateixa manera que s’han ocupat dels aspectes espirituals, han creat sorprenents manuals d’instruccions sobre els instints bàsics.
NAZANÍN AMIRIAN, llicenciada en Ciències Polítiques
23 d’octubre de 2007
9.5. Dones índies, vides diverses
Diversitat índia visible a tots nivells. La discriminació de gènere es presenta de manera heterogènia en funció de l’edat, estat civil, classe, casta, ètnia, religió, formació, origen rural o urbà, etc.
IMMA LLORT, màster en estudis de les dones
30 d’octubre de 2007
9.6. Las mujeres chinas. Caminos y encrucijadas del siglo XXI
Actualment, néixer i viure al camp o a la ciutat determina bona part de la sort vital de les dones: la possibilitat de formar part del segment privilegiat de la població urbana o del camperol empobrit.
AMELIA SAIZ, sociòloga i escriptora
6 de novembre de 2007
9.7. La dona al judaisme
Paper fonamental de la dona per l’establiment de la condició jueva dels fills. Matrimoni,divorci, protagonisme en algunes celebracions religioses i a la llar, lleis de puresa ritual.
DOLORS BRAMÓN, doctora en Filologia Semítica i Història Medieval de la UB
13 de novembre de 2007
9.8. Diversitat i organització social de les dones a l’Equador
Des de la seva diversitat com a dones indígenes, camperoles, urbanes... les dones de
l’Equador s’han organitzat i han lluitat per defensar els seus drets i per canviar el país en el qual viuen des de l’Equador i des d’allà on estiguin.
SUSANNA SEGÒVIA, antropòloga
20 de novembre de 2007
9.9. La feminització d’Irlanda: dona, política i societat
Tradicionalment, Irlanda ha estat representada com una dona, la Cathleen ni Houlihan de WB Yeats. Però aquesta idealització ha estat contestada per les dones irlandeses del segle XX, especialment amb l’arribada a la presidència de Mary Robinson el 1990.
IRENE BOADA, doctora en Literatura comparada per la Universitat de l’Úlster
27 de novembre de 2007
9.10. La mujer japonesa: origen y evolución de la Geisha
En general es pensa que la dona japonesa està subjugada dins de la societat japonesa.
En part és cert, però també hi ha altres realitats si veiem l’evolució de la dona japonesa al llarg de la història. Parlarem en torn de la història i la figura real de la geisha.
SHIGEKO SUZUKI, professora de Traducció i Interpretació de la UAB
11 de desembre de 2007
Nota: El cicle es clourà els dies 10, 17 i 24 de gener (són sessions complementàries i comunes a tots els cicles Altaveu) a la seu d’Amics de la Unesco (c/ Mallorca, 207, pral.).Per informar-vos sobre els seus continguts o sobre els possibles canvis a la programació,podeu trucar o consultar la web.
Lloc: Amics de la Unesco. Mallorca, 207, pral.
Horari: a les 19.15 hores
Els dimarts del Perú
Més activitats organitzades pels Amics de l'Unesco 8. Els dimarts del Perú
8.1. Comprendre Perú: geografia, cultures indígenes, distribució i demografia
Cada regió del Perú va desenvolupar el seu propi model cultural, donant lloc a cultures ben diferenciades al llarg de la història.
CRISTINA BADÍA, historiadora d’Art de la UB
2 d’octubre de 2007
8.2. Cultures preincaiques de la costa sud: paracas i nazca
La cultura dels paracas, famosa a l’actualitat per la forma en què van enterrar els seus morts, és el centre d’un desenvolupament cultural que s’estén a la costa sud. El poble nazca és en part hereu de les seves tradicions.
MARIA LLUÏSA SÁNCHEZ, arqueòloga i doctora d’Art precolombí de la UAB
9 d’octubre de 2007
8.3. Cultures preincaiques de la costa nord: moche i chimú
El poble moche constitueix una de les cultures més conegudes de la costa nord degut a la gran bellesa i perfecció de la seva ceràmica. Anys més tard, els chimú formaran una gran potència que establirà una aliança amb els inques en el darrer quart del segle XV.
KARIM RUIZ, Departament d’Art de la UAB
16 d’octubre de 2007
8.4. Els inques i els seus orígens: organització social, econòmica i política
L’Imperi inca va constituir el territori del Tawantinsuyu en un marge inferior a cent anys.En el moment de la seva màxima expansió, l’Imperi la capital del qual era Cuzco comprenia gran part del territori peruà actual, Bolívia, Equador i algunes províncies d’Argentina i Xile.
MARIA LLUÏSA SÁNCHEZ, arqueòloga i doctora d’Art precolombí de la UAB
23 d’octubre de 2007
8.5. Els inques. Cosmovisió i art
Els inques van tenir un desenvolupament artístic i cultural particular a partir del
coneixement i la assimilació d’alguns elements culturals dels pobles o grups ètnics
anteriors que vivien en els territoris conquerits.
MONTSE BOSCH, historiadora d’Art de la UAB
30 d’octubre de 2007
8.6. L’arribada dels espanyols al Pacífic i la conquesta del Perú
Una empresa de descoberta i conquesta suposava grans despeses i un especial esforç
d’organització. La conquesta del Perú inicià una nova etapa de la història colonial amb la fundació l’any 1532 de la Ciudad de los Reyes.
KARIM RUIZ, Departament d’Art de la UAB
6 de novembre de 2007
8.7. Estat i societat en el Perú virregnal. Església, educació i ciència en temps de la Colònia
Analitzarem el paper de l’Església com a element d’educació. Les modalitats de religió indígena encara són presents a les devocions de tipus popular, on el catolicisme es combina amb creences i elements d’antics cultes prehispàniques.
ADRIANA ALZATE, arqueòloga de la Universitat d’Antioquia, Colòmbia
13 de novembre de 2007
8.8. Les arts colonials: arquitectura, escultura i pintura
En un país de terratrèmols, els espanyols no podien construir de la mateixa manera com ho feien a Europa, per la qual cosa van haver d’adaptar-se a les característiques físiques del terreny. Tanmateix, la pintura fou un instrument de colonització que també va ser apropiat pels indis per a defensar la seva pròpia cultura.
ADRIANA ALZATE, arqueòloga per la Universitat d’Antioquia, Colòmbia
20 de novembre de 2007
8.9. El Perú a l'actualitat: llengua i cultura del poble indígena
Es parlarà del contacte i la invasió, el despoblament del Perú, el tipus d’alimentació, la llengua, les religions andines, el mestissatge i el paper que va tenir el cronista inca Garcilaso de la Vega com a testimoni del seu poble.
CECILIA MONTERO, antropòloga, personal investigador UB
27 de novembre de 2007
8.10. El Perú a l’actualitat: immigració, economia i política
El Perú actual és un lloc d’amalgama de diferents cultures: xinesos, japonesos, europeus,africans i americans conviuen i comparteixen un mateix territori. És per això que el Perú es coneix com el país “de totes les races”.
CARMEN OLIVAS, geògrafa, Comitè Català de Solidaritat amb els Pobles Peruans
11 de desembre de 2007
Nota: El cicle es clourà els dies 10, 17 i 24 de gener (són sessions complementàries i comunes a tots els cicles Altaveu) a la seu d’Amics de la Unesco (c/ Mallorca, 207, pral.).Per informar-vos sobre els seus continguts o sobre els possibles canvis a la programació,podeu trucar o consultarla web.
Lloc: Amics de la Unesco. Mallorca, 207, pral.
Horari: a les 19.15 hores
8.1. Comprendre Perú: geografia, cultures indígenes, distribució i demografia
Cada regió del Perú va desenvolupar el seu propi model cultural, donant lloc a cultures ben diferenciades al llarg de la història.
CRISTINA BADÍA, historiadora d’Art de la UB
2 d’octubre de 2007
8.2. Cultures preincaiques de la costa sud: paracas i nazca
La cultura dels paracas, famosa a l’actualitat per la forma en què van enterrar els seus morts, és el centre d’un desenvolupament cultural que s’estén a la costa sud. El poble nazca és en part hereu de les seves tradicions.
MARIA LLUÏSA SÁNCHEZ, arqueòloga i doctora d’Art precolombí de la UAB
9 d’octubre de 2007
8.3. Cultures preincaiques de la costa nord: moche i chimú
El poble moche constitueix una de les cultures més conegudes de la costa nord degut a la gran bellesa i perfecció de la seva ceràmica. Anys més tard, els chimú formaran una gran potència que establirà una aliança amb els inques en el darrer quart del segle XV.
KARIM RUIZ, Departament d’Art de la UAB
16 d’octubre de 2007
8.4. Els inques i els seus orígens: organització social, econòmica i política
L’Imperi inca va constituir el territori del Tawantinsuyu en un marge inferior a cent anys.En el moment de la seva màxima expansió, l’Imperi la capital del qual era Cuzco comprenia gran part del territori peruà actual, Bolívia, Equador i algunes províncies d’Argentina i Xile.
MARIA LLUÏSA SÁNCHEZ, arqueòloga i doctora d’Art precolombí de la UAB
23 d’octubre de 2007
8.5. Els inques. Cosmovisió i art
Els inques van tenir un desenvolupament artístic i cultural particular a partir del
coneixement i la assimilació d’alguns elements culturals dels pobles o grups ètnics
anteriors que vivien en els territoris conquerits.
MONTSE BOSCH, historiadora d’Art de la UAB
30 d’octubre de 2007
8.6. L’arribada dels espanyols al Pacífic i la conquesta del Perú
Una empresa de descoberta i conquesta suposava grans despeses i un especial esforç
d’organització. La conquesta del Perú inicià una nova etapa de la història colonial amb la fundació l’any 1532 de la Ciudad de los Reyes.
KARIM RUIZ, Departament d’Art de la UAB
6 de novembre de 2007
8.7. Estat i societat en el Perú virregnal. Església, educació i ciència en temps de la Colònia
Analitzarem el paper de l’Església com a element d’educació. Les modalitats de religió indígena encara són presents a les devocions de tipus popular, on el catolicisme es combina amb creences i elements d’antics cultes prehispàniques.
ADRIANA ALZATE, arqueòloga de la Universitat d’Antioquia, Colòmbia
13 de novembre de 2007
8.8. Les arts colonials: arquitectura, escultura i pintura
En un país de terratrèmols, els espanyols no podien construir de la mateixa manera com ho feien a Europa, per la qual cosa van haver d’adaptar-se a les característiques físiques del terreny. Tanmateix, la pintura fou un instrument de colonització que també va ser apropiat pels indis per a defensar la seva pròpia cultura.
ADRIANA ALZATE, arqueòloga per la Universitat d’Antioquia, Colòmbia
20 de novembre de 2007
8.9. El Perú a l'actualitat: llengua i cultura del poble indígena
Es parlarà del contacte i la invasió, el despoblament del Perú, el tipus d’alimentació, la llengua, les religions andines, el mestissatge i el paper que va tenir el cronista inca Garcilaso de la Vega com a testimoni del seu poble.
CECILIA MONTERO, antropòloga, personal investigador UB
27 de novembre de 2007
8.10. El Perú a l’actualitat: immigració, economia i política
El Perú actual és un lloc d’amalgama de diferents cultures: xinesos, japonesos, europeus,africans i americans conviuen i comparteixen un mateix territori. És per això que el Perú es coneix com el país “de totes les races”.
CARMEN OLIVAS, geògrafa, Comitè Català de Solidaritat amb els Pobles Peruans
11 de desembre de 2007
Nota: El cicle es clourà els dies 10, 17 i 24 de gener (són sessions complementàries i comunes a tots els cicles Altaveu) a la seu d’Amics de la Unesco (c/ Mallorca, 207, pral.).Per informar-vos sobre els seus continguts o sobre els possibles canvis a la programació,podeu trucar o consultarla web.
Lloc: Amics de la Unesco. Mallorca, 207, pral.
Horari: a les 19.15 hores
Els dilluns de Mèxic
Més activitats organitzades pels Amics de l'Unesco "Els dilluns de Mèxic"
7.1. Comprendre Mesomèrica: introducció al seu espai i les cronologies. Els calendaris i l’escriptura
Descriurem els principals trets diferencials de l’àrea mesomericana, ja que malgrat estar dividides en subzones ben diferenciades, presenten una forta i sorprenent homogeneïtat cultural.
VICTÒRIA SOLANILLA, doctora en Art precolombí de la UAB
1 d’octubre de 2007
7.2. El període preclàssic. La cultura olmeca: San Lorenzo, La Venta i Tres Zapotes
Alfonso Caso va definir la cultura olmeca com "la primera cultura mare de Mesomèrica".
En aquesta conferència es descriuran els principals llocs olmeques de San Lorenzo, La
Venta i Tres Zapotes.
ANABEL VILALLONGA, professora del Departament d’Art de la UAB
8 d’octubre de 2007
7.3. Període clàssic. L’Altiplà central: Teotihuacan, la “predilecta dels déus”.
Existeixen diverses traduccions del topònim Teotihuacan, però totes tenen un
denominador comú: “el lloc dels déus”. Les poblacions del període postclàssic situaven aquí el lloc de naixement del Cinquè Sol.
ANABEL VILALLONGA, professora del Departament d’Art de la UAB
15 d’octubre de 2007
7.4. L’àrea maia durant el període clàssic: Palenque, Comalcalco i Yaxchilán
La cultura maia del període clàssic mai no ha deixat de fascinar-nos. La part occidental de l’àrea maia està conformada per la ciutat de Palenque, Comalcalco i Yaxchilan amb característiques ben diferenciades.
GLÒRIA PUIGMAL, historiadora d'Art de la UAB
22 d’octubre de 2007
7.5. Els coneixements matemàtics dels maies i els seu calendari
Sobre un base científica basada en una constant observació, gran cura en el registre,
intel·ligència, habilitat... els maies van aconseguir notables resultats en el camp de les matemàtiques.
GLÒRIA PUIGMAL, historiadora d’Art de la UAB
29 d’octubre de 2007
7.6. El joc de pilota a Mesomèrica
Durant el decurs de quasi tres mil anys, el umala o joc de pilota es va practicar de
diferents formes i amb diferents normes. Nascut com a ritual religiós, amb el temps va adquirir un component profà i hedonista.
MONTSE BOSCH, historiadora d’Art de la UAB
5 de novembre de 2007
7.7. Mesoamèrica abans de la conquesta. La importància dels còdex i manuscrits
Han arribat a nosaltres més de 400 manuscrits indígenes procedents del Mèxic central,
però només 50 són d’origen precolombí però ens donen una visió reveladora del pensament mesoamericà.
MONTSE BARGALLÓ, UAB
12 de novembre de 2007
7.8. Els mexiques: Tenochtitlan
L’any 1428 els mexiques van aconseguir alliberar-se del domini hegemònic de la ciutat
d’Azcapotzalco, establint amb Texcoco i Tlacopan una confederació (“Triple Aliança”),
creant el major imperi de Mesomèrica.
ISABEL BARGALLÓ, doctora d’Art precolombí de la UAB
19 de novembre de 2007
7.9. Arrels hispanes i indígenes en l’art dels segles XVI-XVII
A l’Amèrica del segle XVI es van trobar dues cultures i dos arts diferents que es van
fusionar en un procés anomenat “sincretisme cultural” del qual va sorgir l’art colonial.
ISABEL BARGALLÓ, doctora d’Art precolombí de la UAB
26 de novembre de 2007
7.10. Les pintures murals mexicanes
En aquesta sessió es farà un recorregut pels tipus de representacions murals al llarg de la història del Mèxic antic.
MONTSE BARGALLÓ, UAB
10 de desembre de 2007
Nota: El cicle es clourà els dies 10, 17 i 24 de gener (són sessions complementàries i comunes a tots els cicles Altaveu) a la seu d’Amics de la Unesco (c/ Mallorca, 207, pral.).Per informar-vos sobre els seus continguts o sobre els possibles canvis a la programació,podeu trucar o consultar la web.
Lloc: Seu Districte Eixample. Aragó, 311
Horari: a les 19.15 hores
7.1. Comprendre Mesomèrica: introducció al seu espai i les cronologies. Els calendaris i l’escriptura
Descriurem els principals trets diferencials de l’àrea mesomericana, ja que malgrat estar dividides en subzones ben diferenciades, presenten una forta i sorprenent homogeneïtat cultural.
VICTÒRIA SOLANILLA, doctora en Art precolombí de la UAB
1 d’octubre de 2007
7.2. El període preclàssic. La cultura olmeca: San Lorenzo, La Venta i Tres Zapotes
Alfonso Caso va definir la cultura olmeca com "la primera cultura mare de Mesomèrica".
En aquesta conferència es descriuran els principals llocs olmeques de San Lorenzo, La
Venta i Tres Zapotes.
ANABEL VILALLONGA, professora del Departament d’Art de la UAB
8 d’octubre de 2007
7.3. Període clàssic. L’Altiplà central: Teotihuacan, la “predilecta dels déus”.
Existeixen diverses traduccions del topònim Teotihuacan, però totes tenen un
denominador comú: “el lloc dels déus”. Les poblacions del període postclàssic situaven aquí el lloc de naixement del Cinquè Sol.
ANABEL VILALLONGA, professora del Departament d’Art de la UAB
15 d’octubre de 2007
7.4. L’àrea maia durant el període clàssic: Palenque, Comalcalco i Yaxchilán
La cultura maia del període clàssic mai no ha deixat de fascinar-nos. La part occidental de l’àrea maia està conformada per la ciutat de Palenque, Comalcalco i Yaxchilan amb característiques ben diferenciades.
GLÒRIA PUIGMAL, historiadora d'Art de la UAB
22 d’octubre de 2007
7.5. Els coneixements matemàtics dels maies i els seu calendari
Sobre un base científica basada en una constant observació, gran cura en el registre,
intel·ligència, habilitat... els maies van aconseguir notables resultats en el camp de les matemàtiques.
GLÒRIA PUIGMAL, historiadora d’Art de la UAB
29 d’octubre de 2007
7.6. El joc de pilota a Mesomèrica
Durant el decurs de quasi tres mil anys, el umala o joc de pilota es va practicar de
diferents formes i amb diferents normes. Nascut com a ritual religiós, amb el temps va adquirir un component profà i hedonista.
MONTSE BOSCH, historiadora d’Art de la UAB
5 de novembre de 2007
7.7. Mesoamèrica abans de la conquesta. La importància dels còdex i manuscrits
Han arribat a nosaltres més de 400 manuscrits indígenes procedents del Mèxic central,
però només 50 són d’origen precolombí però ens donen una visió reveladora del pensament mesoamericà.
MONTSE BARGALLÓ, UAB
12 de novembre de 2007
7.8. Els mexiques: Tenochtitlan
L’any 1428 els mexiques van aconseguir alliberar-se del domini hegemònic de la ciutat
d’Azcapotzalco, establint amb Texcoco i Tlacopan una confederació (“Triple Aliança”),
creant el major imperi de Mesomèrica.
ISABEL BARGALLÓ, doctora d’Art precolombí de la UAB
19 de novembre de 2007
7.9. Arrels hispanes i indígenes en l’art dels segles XVI-XVII
A l’Amèrica del segle XVI es van trobar dues cultures i dos arts diferents que es van
fusionar en un procés anomenat “sincretisme cultural” del qual va sorgir l’art colonial.
ISABEL BARGALLÓ, doctora d’Art precolombí de la UAB
26 de novembre de 2007
7.10. Les pintures murals mexicanes
En aquesta sessió es farà un recorregut pels tipus de representacions murals al llarg de la història del Mèxic antic.
MONTSE BARGALLÓ, UAB
10 de desembre de 2007
Nota: El cicle es clourà els dies 10, 17 i 24 de gener (són sessions complementàries i comunes a tots els cicles Altaveu) a la seu d’Amics de la Unesco (c/ Mallorca, 207, pral.).Per informar-vos sobre els seus continguts o sobre els possibles canvis a la programació,podeu trucar o consultar la web.
Lloc: Seu Districte Eixample. Aragó, 311
Horari: a les 19.15 hores
Els dilluns de l’Àfrica: la llegendària Etiòpia
Activitata organitzades pels Amics de l'Unesco" Els dilluns de l’Àfrica: la llegendària Etiòpia"
6.1. Etiòpia explicat per un etíop
En Denberu ens mostrarà la veritat sobre el seu país, Etiòpia, que no és la que coneixem des d’aquí.
DENBERU MEKONNEN, llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia per la UAB
1 d’octubre de 2007
6.2. Etiòpia, la gran desconeguda
Com és Etiòpia? Com són els etíops? Quines sensacions i sentiments genera descobrir
un país únic dins la gran varietat de l’Àfrica? Com s’arriba a conèixer Etiòpia? Coneixerem com una catalana va descobrir un país com Etiòpia.
NÚRIA CASAMITJANA, professora de la UB
8 d’octubre de 2007
6.3. La construcció de la nació etíop
El regne d’Axum, Abissínia i Etiòpia representen un dels antiquíssims poders polítics
autòctons del continent africà.
DENBERU MEKONNEN, llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia per la UAB
15 d’octubre de 2007
6.4. La singularitat del cristianisme ortodox etíop
Un cristianisme singular resultat de la unió del llegat copte amb nombrosos elements
procedents del judaisme i les creences precristianes.
JORDI SÁNCHEZ, llicenciat en Antropologia i Periodisme, diplomat en Ciències Religioses
22 d’octubre de 2007
6.5. L’Etiòpia semita
Els amara, els tigre, els gurage, els harari,... representen l’Etiòpia semita amb un pes rellevant en la formació i consolidació de l’estat africà.
DENBERU MEKONNEN, llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia per la UAB
29 d’octubre de 2007
6.6. L’Etiòpia cuixita: els oromos
El poble cuixita és el grup ètnic més nombrós i heterogeni de l’Àfrica oriental.
AYALKIBET HUNDESSA, doctorant en Biologia a la UB
5 de novembre de 2007
6.7. Les llengües semítiques d’Etiòpia: una mirada al passat i al present lingüístic
Descripció històrica i evolutiva de les llengües antigues i modernes d’Etiòpia dins del conjunt de la família de llengües semítiques.
EULÀLIA VERNET, professora de Filologia Hebrea a la UB
12 de novembre de 2007
6.8. Els costums, tradicions i folklore mil·lenaris etíops
Lloc de convivència pacífica de diferents grups ètnics amb la seva pròpia cultura des de l’antiguitat.
MÒNICA CHARCO, viatgera i estudiosa dels continents americà i africà
19 de novembre de 2007
6.9. La realitat econòmica i la immigració etíop a Catalunya
La realitat socioeconòmica d’un dels països amb un gran potencial de recursos naturals i a la vegada amb la renda per càpita més baixa del món.
JONATHAN DOMÍNGUEZ, llicenciat en Història per la UB
26 de novembre de 2007
6.10. Recursos turístics etíops
Etiòpia és rica en patrimoni històric, arqueològic i natural i turísticament és una de les joies sense descobrir de l’Àfrica.
DENBERU MEKONNEN, llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia per la UAB
10 de desembre de 2007
Nota: El cicle es clourà els dies 10, 17 i 24 de gener (són sessions complementàries i comunes a tots els cicles Altaveu) a la seu d’Amics de la Unesco (c/ Mallorca, 207, pral.)Per informar-vos sobre els seus continguts o sobre els possibles canvis a la programació,podeu trucar o consultar la web.
Lloc: Centre d’Estudis STUCOM. Pelai, 8
Horari:19.15h
6.1. Etiòpia explicat per un etíop
En Denberu ens mostrarà la veritat sobre el seu país, Etiòpia, que no és la que coneixem des d’aquí.
DENBERU MEKONNEN, llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia per la UAB
1 d’octubre de 2007
6.2. Etiòpia, la gran desconeguda
Com és Etiòpia? Com són els etíops? Quines sensacions i sentiments genera descobrir
un país únic dins la gran varietat de l’Àfrica? Com s’arriba a conèixer Etiòpia? Coneixerem com una catalana va descobrir un país com Etiòpia.
NÚRIA CASAMITJANA, professora de la UB
8 d’octubre de 2007
6.3. La construcció de la nació etíop
El regne d’Axum, Abissínia i Etiòpia representen un dels antiquíssims poders polítics
autòctons del continent africà.
DENBERU MEKONNEN, llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia per la UAB
15 d’octubre de 2007
6.4. La singularitat del cristianisme ortodox etíop
Un cristianisme singular resultat de la unió del llegat copte amb nombrosos elements
procedents del judaisme i les creences precristianes.
JORDI SÁNCHEZ, llicenciat en Antropologia i Periodisme, diplomat en Ciències Religioses
22 d’octubre de 2007
6.5. L’Etiòpia semita
Els amara, els tigre, els gurage, els harari,... representen l’Etiòpia semita amb un pes rellevant en la formació i consolidació de l’estat africà.
DENBERU MEKONNEN, llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia per la UAB
29 d’octubre de 2007
6.6. L’Etiòpia cuixita: els oromos
El poble cuixita és el grup ètnic més nombrós i heterogeni de l’Àfrica oriental.
AYALKIBET HUNDESSA, doctorant en Biologia a la UB
5 de novembre de 2007
6.7. Les llengües semítiques d’Etiòpia: una mirada al passat i al present lingüístic
Descripció històrica i evolutiva de les llengües antigues i modernes d’Etiòpia dins del conjunt de la família de llengües semítiques.
EULÀLIA VERNET, professora de Filologia Hebrea a la UB
12 de novembre de 2007
6.8. Els costums, tradicions i folklore mil·lenaris etíops
Lloc de convivència pacífica de diferents grups ètnics amb la seva pròpia cultura des de l’antiguitat.
MÒNICA CHARCO, viatgera i estudiosa dels continents americà i africà
19 de novembre de 2007
6.9. La realitat econòmica i la immigració etíop a Catalunya
La realitat socioeconòmica d’un dels països amb un gran potencial de recursos naturals i a la vegada amb la renda per càpita més baixa del món.
JONATHAN DOMÍNGUEZ, llicenciat en Història per la UB
26 de novembre de 2007
6.10. Recursos turístics etíops
Etiòpia és rica en patrimoni històric, arqueològic i natural i turísticament és una de les joies sense descobrir de l’Àfrica.
DENBERU MEKONNEN, llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia per la UAB
10 de desembre de 2007
Nota: El cicle es clourà els dies 10, 17 i 24 de gener (són sessions complementàries i comunes a tots els cicles Altaveu) a la seu d’Amics de la Unesco (c/ Mallorca, 207, pral.)Per informar-vos sobre els seus continguts o sobre els possibles canvis a la programació,podeu trucar o consultar la web.
Lloc: Centre d’Estudis STUCOM. Pelai, 8
Horari:19.15h
jueves, 23 de agosto de 2007
Els dilluns de la Xina
Més activitats dels Amics de l'Unesco: 5. Els dilluns de la Xina
5.1. Les bases de la cultura xinesa
Un repàs dels conceptes més bàsics de la mil·lenària cultura xinesa basat en
l’arqueologia, la cultura material i els primers sistemes del pensament polític, econòmic i social clàssic.
SEÁN GOLDEN, director del Centre d’Estudis Internacionals i Interculturals de la UAB
1 d’octubre de 2007
5.2. El confucianisme
Una llambregada a les concepcions morals, polítiques i religioses dels lletrats xinesos que, en el marc d’una determinada concepció de l’ordre còsmic, han marcat la vida al celeste imperi durant mil·lennis.
ANTONI PREVOSTI, professor de Filosofia de la UB
8 d’octubre de 2007
5.3. La llengua i l’escriptura xinesa
El xinès actualment és la llengua més parlada del món, però alhora és hereva d’una
història mil·lenària. Proposem una lectura global del món de la llengua i l’escriptura xinesa des de perspectives lingüístiques, sociològiques, artístiques...
DAVID MARTÍNEZ, professor dels Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC i de la UPF
15 d’octubre de 2007
5.4. La fundació de l’imperi xinès i els guerrers de terracota de Xi’an
La fundació de l’imperi xinès vista a través dels mecanismes d’estandardització en les institucions polítiques, socials i econòmiques que la van fer possible i exemplificada en els guerrers de terracota de Xi’an.
ANNA BUSQUETS, directora dels Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC i professora de la
Facultat d’Humanitats a la UPF
22 d’octubre de 2007
5.5. Introducción a la pintura china
La pintura xinesa constitueix el capítol més apreciat de l’art xinès, junt a la cal·ligrafia i la poesia, i per això es coneix el nom i les particularitats dels seus pintors més famosos.
JOAQUÍN YARZA, catedràtic d’Història de l’Art Medieval de la UAB
29 d’octubre de 2007
5.6. Guerra y política en la China antigua: el arte de la guerra de Sunzi
Tractarem d’exposar les principals línees argumentals del text estratègic xinès més
cèlebre i que més repercussió ha tingut arreu del món. És un text que va més enllà de
l’àmbit militar i ha exercit una gran influència en l’economia o la política.
ALBERT GALVANY, professor d’Història Xinesa a la UPF
5 de novembre de 2007
5.7. Els xinesos i el mar
Malgrat que la Xina clàssica va ser de forma predominant un imperi agrari, la seva
presència a l’Índic (d’Indonèsia fins les costes d’Àfrica) va ser important durant gairebé mig mil·lenni (del segle XI al XV) culminant en la primera meitat del XV en els viatges de Zheng He a l’Índia i l’Àfrica.
DOLORS FOLCH, professora de la UPF i directora de l’Escola d’Estudis de l’Àsia Oriental
12 de novembre de 2007
5.8. Cosmología y medicina en la antigua China
Descobrir la trama que es tegeix i s’estén entre el nostre cos i l’univers fou una tendència que va començar a predominar durant els Han anteriors. Veurem com s’estenia la vida i la mort i quin era el paper del metge a l’antiga Xina.
MANU J. MORENO, doctor en medicina xinesa per la Universitat de Beijing
19 de novembre de 2007
5.9. L’endevinació a la Xina antiga
L’endevinació ha jugat un paper fonamental en la conformació de la civilització xinesa. En el trànsit que va de les pràctiques oraculars osteomàntiques al Llibre dels canvis (Yi Jing )es xifra tota una cosmovisió.
MANEL OLLÉ, professor d’Història i Literatura xinesa i coordinador dels Estudis d’Àsia Oriental de la UPF
26 de novembre de 2007
5.10. La revolució urbana a la Xina medieval: la Xina dels Song
Es parlarà del creixement econòmic dels Song i s’analitzarà en detall la populosa vida urbana de la seva capital, Kaifeng.
CARLES BRASÓ, de l’Escola d’Estudis d’Àsia Oriental de la UPF
10 de desembre de 2007
Nota: El cicle es clourà els dies 10, 17 i 24 de gener (són sessions complementàries i comunes a tots els cicles Altaveu) a la seu d’Amics de la Unesco (c/ Mallorca, 207, pral.)Per informar-vos sobre els seus continguts o sobre els possibles canvis a la programació,podeu trucar o consultar la web.
Lloc: Centre Cívic Casa Sagnier. Brusi, 51-61
Horari:19.15h
5.1. Les bases de la cultura xinesa
Un repàs dels conceptes més bàsics de la mil·lenària cultura xinesa basat en
l’arqueologia, la cultura material i els primers sistemes del pensament polític, econòmic i social clàssic.
SEÁN GOLDEN, director del Centre d’Estudis Internacionals i Interculturals de la UAB
1 d’octubre de 2007
5.2. El confucianisme
Una llambregada a les concepcions morals, polítiques i religioses dels lletrats xinesos que, en el marc d’una determinada concepció de l’ordre còsmic, han marcat la vida al celeste imperi durant mil·lennis.
ANTONI PREVOSTI, professor de Filosofia de la UB
8 d’octubre de 2007
5.3. La llengua i l’escriptura xinesa
El xinès actualment és la llengua més parlada del món, però alhora és hereva d’una
història mil·lenària. Proposem una lectura global del món de la llengua i l’escriptura xinesa des de perspectives lingüístiques, sociològiques, artístiques...
DAVID MARTÍNEZ, professor dels Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC i de la UPF
15 d’octubre de 2007
5.4. La fundació de l’imperi xinès i els guerrers de terracota de Xi’an
La fundació de l’imperi xinès vista a través dels mecanismes d’estandardització en les institucions polítiques, socials i econòmiques que la van fer possible i exemplificada en els guerrers de terracota de Xi’an.
ANNA BUSQUETS, directora dels Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC i professora de la
Facultat d’Humanitats a la UPF
22 d’octubre de 2007
5.5. Introducción a la pintura china
La pintura xinesa constitueix el capítol més apreciat de l’art xinès, junt a la cal·ligrafia i la poesia, i per això es coneix el nom i les particularitats dels seus pintors més famosos.
JOAQUÍN YARZA, catedràtic d’Història de l’Art Medieval de la UAB
29 d’octubre de 2007
5.6. Guerra y política en la China antigua: el arte de la guerra de Sunzi
Tractarem d’exposar les principals línees argumentals del text estratègic xinès més
cèlebre i que més repercussió ha tingut arreu del món. És un text que va més enllà de
l’àmbit militar i ha exercit una gran influència en l’economia o la política.
ALBERT GALVANY, professor d’Història Xinesa a la UPF
5 de novembre de 2007
5.7. Els xinesos i el mar
Malgrat que la Xina clàssica va ser de forma predominant un imperi agrari, la seva
presència a l’Índic (d’Indonèsia fins les costes d’Àfrica) va ser important durant gairebé mig mil·lenni (del segle XI al XV) culminant en la primera meitat del XV en els viatges de Zheng He a l’Índia i l’Àfrica.
DOLORS FOLCH, professora de la UPF i directora de l’Escola d’Estudis de l’Àsia Oriental
12 de novembre de 2007
5.8. Cosmología y medicina en la antigua China
Descobrir la trama que es tegeix i s’estén entre el nostre cos i l’univers fou una tendència que va començar a predominar durant els Han anteriors. Veurem com s’estenia la vida i la mort i quin era el paper del metge a l’antiga Xina.
MANU J. MORENO, doctor en medicina xinesa per la Universitat de Beijing
19 de novembre de 2007
5.9. L’endevinació a la Xina antiga
L’endevinació ha jugat un paper fonamental en la conformació de la civilització xinesa. En el trànsit que va de les pràctiques oraculars osteomàntiques al Llibre dels canvis (Yi Jing )es xifra tota una cosmovisió.
MANEL OLLÉ, professor d’Història i Literatura xinesa i coordinador dels Estudis d’Àsia Oriental de la UPF
26 de novembre de 2007
5.10. La revolució urbana a la Xina medieval: la Xina dels Song
Es parlarà del creixement econòmic dels Song i s’analitzarà en detall la populosa vida urbana de la seva capital, Kaifeng.
CARLES BRASÓ, de l’Escola d’Estudis d’Àsia Oriental de la UPF
10 de desembre de 2007
Nota: El cicle es clourà els dies 10, 17 i 24 de gener (són sessions complementàries i comunes a tots els cicles Altaveu) a la seu d’Amics de la Unesco (c/ Mallorca, 207, pral.)Per informar-vos sobre els seus continguts o sobre els possibles canvis a la programació,podeu trucar o consultar la web.
Lloc: Centre Cívic Casa Sagnier. Brusi, 51-61
Horari:19.15h
Els dilluns del sud de la Mediterrània
Més activitats organitzades pels Amics de l'Unesco: 4. Els dilluns del sud de la Mediterrània
4.1. L'islam del Magrib: història, societat i cultura
El món del Magrib roman molt desconegut a casa nostra. Explicarem de manera planera
els trets fonamentals de la història i el pensament magribins. Una introducció que és
presenta també com una síntesi cultural i pràctica.
VÍCTOR PALLEJÀ, islamòleg de la Universitat d'Alacant i de la UOC
1 d’octubre de 2007
4.2. Líbia: de la glòria de Roma a l’esplendor del desert
Si hi ha un país on es manifesti de forma esplendorosa el llegat de la cultura clàssica, és Líbia, teatre posterior d’una civilització nova, generada per l’islam i centrada en el desert i Orient.
XAVIER BALLESTÍN, doctor en història i arabista, professor agregat del Departament
d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la UB
8 d’octubre de 2007
4.3. El món d’Ibn Khaldun
Es tractarà d'oferir una imatge de l'univers magribí en què es va formar la personalitat i l’obra d'Ibn Khaldun (1332-1406), una de les personalitats senyeres de la cultura mundial.
XAVIER BALLESTÍN, doctor en història i arabista, professor agregat del Departament
d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la UB
15 d’octubre de 2007
4.4. Educació i desenvolupament humà a la riba sud de la Mediterrània
Els països del sud de la Mediterrània comencen el nou mil·lenni amb la generació de
joves més gran de la seva història. L’educació és la clau del desenvolupament en l’era de la globalització i el canvi tecnològic accelerat, particularment per la seva potencialitat de trencar el cercle de la pobresa i promoure un desenvolupament equitatiu.
LURDES VIDAL, redactora de la revista AFKAR/IDEAS, IEMed
22 d’octubre de 2007
4.5. Marroc: vida social i familiar. Festes i tradicions
Testimoni vivencial de la societat magribina que camina cap a la modernitat però sense perdre els valors identitaris. La importància de la vida social i familiar reflectida a les festes del naixement, la circumcisió, el matrimoni,...
MERCÈ AMOR, tècnica en interculturalitat i responsable de l’Espai Dona de l’Associació sociocultural IBN BATUTA
29 d’octubre de 2007
4.6. Arqueologia del Sàhara
El desert del Sàhara és el més àrid i gran del món i una immensa estació arqueològica.
Els canvis climàtics pels quals va passar aquesta regió van dibuixar els seus contorns físics i humans. Farem un recorregut per la seva arqueologia i les cultures humanes que van fer d’aquest territori un lloc amb una riquesa cultural i patrimonial única.
SOFIA FONSECA, arqueòloga i responsable de Patrimoni Cultural de la fundació Món-3
5 de novembre de 2007
4.7. Les ètnies del nord d’Àfrica
Una visió de conjunt del magnífic calidoscopi cultural de l'Àfrica septentrional, una regió cultural caracteritzada per una pluralitat interna sovint desconeguda pel gran públic.
JOAN MANUEL CABEZAS, doctor en Antropologia Social, president d'ETHNOS
12 de novembre de 2007
4.8. Mitjans de comunicació a la Mediterrània sud: llibertat d'expressió i noves
tecnologies
Els països àrabs viuen moments de canvi que atorguen als mitjans de comunicació una
importància cabdal. Els nous canals satèl·lit, la influència dels mitjans estrangers, les noves tecnologies, els avenços i retrocessos de la llibertat de premsa, els conflictes de caràcter confessional,... són exemples de com els mitjans de comunicació influeixen en l’opinió pública i en les decisions polítiques.
LURDES VIDAL, redactora de la revista AFKAR/IDEAS, de l’Institut Europeu de la
Mediterrània
19 de novembre de 2007
4.9. L'Egipte modern a través dels seus escriptors
Un repàs a la societat egípcia des de Nasser fins als nostres dies al besllum de la seva producció literària i a través d'autors com Naguib Mahfuz, Khairi Shalabi, Alaa Aswani, May Telmissani, Ibrahim Abdelmeguid,...
ANNA GIL, traductora de l'àrab i professora a la UAB
26 de novembre de 2007
4.10. Población y cultura del norte de África
La riba mediterrània ofereix llocs i llocs comuns creats pels avantpassats al llarg dels segles en l’afany per conquerir i imposar-se. D'aquelles èpoques han sobreviscut restes de ciutats d’influència sudanesa, egípcia, cartaginesa, romana i àrab fins a arribar a les últimes invasions o "protectorats".
MONA MROUE, professora i investigadora en El Mashrek El Arabi
10 de desembre de 2007
Nota: El cicle es clourà els dies 10, 17 i 24 de gener (són sessions complementàries i comunes a tots els cicles Altaveu) a la seu d’Amics de la Unesco (c/ Mallorca, 207, pral.).Per informar-vos sobre els seus continguts o sobre els possibles canvis a la programació,podeu trucaro consultar la web.
Lloc: IEMed. Girona, 20
Horari: A les 19.15 hores
Els dilluns de Grècia
Activitats organitzades pels Amics de l'Unesco 3. Els dilluns de Grècia
3.1. L’amor platònic per entendre el platonisme
Tothom coneix l’expressió “amor platònic”, però sovint ignorem el seu sentit original. A través de la seva anàlisi ens atansarem al pensament d’un dels pares indiscutibles de la nostra cultura: el filòsof atenès Plató (s. V aC).
PAU GILABERT, professor titular del Departament de Filologia Grega de la UB
1 d’octubre de 2007
3.2. Els fonaments grecs de la medicina occidental
Tots els metges pronuncien encara el famós jurament hipocràtic que estableix els principis i els límits ètics del seu art. Hipòcrates i els seus continuadors també posaren les bases de la comprensió del cos humà i del tractament de les malalties en la nostra tradició.
EULÀLIA VINTRÓ, catedràtica del Departament de Filologia Grega de la UB
8 d’octubre de 2007
3.3. L’expansió internacional de l’hel·lenisme: Alexandre Magne i els seus
successors
Les conquestes llegendàries d’Alexandre Magne per tota la Mediterrània oriental i l’Orient Pròxim i Mitjà feren internacional el llegat de l’hel·lenisme d’època clàssica. Del gresol de cultures antigues sorgí un nou món de ciutadans cosmopolites: el fascinant món hel·lenístic.
TERESA FAU, professora titular del Departament de Filologia Grega de la UB
15 d’octubre de 2007
3.4. Xoc i fusió de cultures: l’Imperi romà
La conquesta romana de la Mediterrània oriental donà origen a una societat d’identitats canviants i mestisses comparable en molts aspectes amb el món actual. Com diu la famosa sentència, la Grècia conquerida d’època romana va sotmetre i colonitzar culturalment el seu invasor.
FRANCESCA MESTRE, professora titular del Departament de Filologia Grega de la UB
22 d’octubre de 2007
3.5. La fi del món antic i el naixement de Bizanci: el segle de Justinià
Al segle VI dC, l’emperador Justinià tractà de recuperar des de Constantinoble l’esplendor del vell Imperi romà. El seu fracàs davant dels pobles germànics assenyala la fi de l’Antiguitat i l’inici de l’Edat Mitjana a l’est i a l’oest d’Europa.
ERNEST MARCOS, professor titular del Departament de Filologia Grega de la UB
29 d’octubre de 2007
3.6. La Grècia dels romàntics europeus dels segles XVIII i XIX
Poc abans de la Revolució Francesa, els intel·lectuals europeus observen la Grècia
ocupada pels turcs a la recerca dels ideals polítics i culturals d’època clàssica. Així, la lluita per la independència grega esdevé una causa de progrés que acaba conduint, en un context molt convuls, a la fundació de l’actual estat hel·lènic.
RAÜL GARRIGASAIT, llicenciant i DEA en Filologia Clàssica per la UB
5 de novembre de 2007
3.7. La lírica grega en la poesia castellana
La influència dels lírics grecs antics en tota la literatura posterior és un fet incontestable i ben conegut. Analitzarem casos concrets d’aquesta tradició, escollits entre el bo i el millor de la poesia en llengua castellana.
NATALIA PALOMAR, professora del Departament de Filologia Grega de la UB
12 de novembre de 2007
3.8. Interpretacions antigues i modernes del mite d’Èdip
Els mites grecs han captivat la imaginació de molts autors al llarg de la història. Resseguir les interpretacions antigues i modernes de la tràgica història d’Èdip, el rei de Tebes, ens permet de valorar la seva capacitat de fascinació i el seu sentit múltiple i canviant.
MONTSERRAT REIG, professora del Departament de Filologia Grega de la UB
19 de novembre de 2007
3.9. Els grecs a la cultura catalana del segle XX
Tots els grans moviments culturals catalans del segle XX han mirat Grècia com a model
ideal de cultura i civilitat. Revisar la presència del llegat grec en els autors i les obres d’aquest període és una excel·lent oportunitat per comprendre millor la història cultural del nostre país.
MONTSERRAT JUFRESA, catedràtica del Departament de Filologia Grega de la UB
26 de novembre de 2007
3.10. Iorgos Seferis: el primer Premi Nobel de la literatura neogrega
La figura i l’obra del poeta Iorgos Seferis (1900-1971) depassen el marc de la literatura neogrega per ocupar una posició central en la literatura del segle XX. En els seus poemes conflueixen tots els temes importants de la tradició mil·lenària de Grècia viscuts i interpretats des d’una sensibilitat alhora profundament contemporània.
CARLES MIRALLES, catedràtic del Departament de Filologia Grega de la UB
10 de desembre de 2007
Nota: El cicle es clourà els dies 10, 17 i 24 de gener (són sessions complementàries i comunes a tots els cicles Altaveu) a la seu d’Amics de la Unesco (c/ Mallorca, 207, pral.).
Per informar-vos sobre els seus continguts o sobre els possibles canvis a la programació,podeu trucar o consultar el web.
Lloc: IEMed. Girona, 20
Horari: a les 19.15 hores
Els dilluns de la Unesco: La tradició oral universal
Activitats organitzades pels Amics de l'Unesco: 2.La tradició oral universal
2.1. Introducció: el valor de la paraula i la memòria
La tradició oral és universal a tots els pobles i la seva transmissió conserva llegendes,mites, gestes de generacions precedents i relats religiosos que expliquen els orígens de festes, rituals i normes de conducta. Trobadors, joglars, bards, druides, vates, griots... són els dipositaris de la paraula i la memòria quan ja la tradició comença a fixar històries complexes que assoliran la forma escrita i donaran origen a la literatura.
LAURA-REMEI MARTÍNEZ, filòloga, traductora i escriptora
1 d’octubre de 2007
2.2. Europa. Tradició eslava: el cas de Rússia
En l’àmbit rus, va ser gràcies a les investigacions d’Aleksandr N. Afanàssiev, pertanyent a l’escola mitològica, que per primer cop es va poder accedir al segle XIX als contes populars sense cap retoc literari.
ÀNGELS LLÒRIA, llicenciada en Filologia Eslava, traductora i estudiant de doctorat al
Departament de Filologia Romànica de la UB
8 d’octubre 2007
2.3. La tradició romànica
La literatura medieval està marcada per la cultura popular i folklòrica diferent a la culta,que emprava el llatí. Les contínues condemnes de l’Església contra els joglars donen testimoni de la continuïtat de la cultura popular en els rituals del poble.
CAMILLE TERZULLI, traductora
15 d’octubre de 2007
2.4. Contes i rondalles catalanes
Mercats, places, palaus o a la vora del foc s’escoltaven les paraules que portaven
històries d'altres fronteres, èpiques o de divertiment.
CRISTINA CONTRERAS, diplomada en Magisteri d’Educació Especial
22 d’octubre de 2007
2.5. Gèneres menors: dites i endevinalles catalanes
Moltes vegades s’utilitzen dites i endevinalles entre els més menuts per a introduir-los en la poesia per la capacitat poètica i el joc que suggereixen. Però les dites i les endevinalles agraden a tothom independentment de la seva edat.
ROSER ROS, pedagoga, narradora i escriptora
29 d’octubre de 2007
2.6. L’Àfrica meridional
En aquesta part de l’Àfrica es barregen la cultura de diferents races i tradicions en un folklore multicolor. L’ancestre europeu es barreja amb el so dels tambors, les llegendes d’Àfrica i amb el misticisme oriental, tot creant un ambient de diversitat únic al planeta.
ANNCHEN DOHERTY, llicenciada en Ciències Polítiques a la Universitat del Ciutat del
Cap (Sudàfrica)
5 de novembre de 2007
2.7. Amèrica del Nord
Tots els pobles del món tenen una rica i variada tradició d’històries i mitologia i això no es una excepció dins la cultura nativa al nord del continent americà. Parlarem de llocs, druides, esperits i d’altres coses de la mitologia índia.
ANNA RUGGIERO, cantant de Gospel
12 de novembre de 2007
2.8. Amèrica del Sud
La mitologia maputxe es refereix al món i les criatures nascudes de les extensives
creences religioses i a una sèrie de llegendes i mites propis. Aquestes creences es troben a totes les llegendes populars llatinoamericanes, transmeses pels diferents grups de poblacions i famílies que s’han distribuït per tot el territori.
OSCAR SARHAN, llicenciat en Arts de l’Espectacle a París
19 de novembre de 2007
2.9. Àsia
Àsia és bressol de races i civilitzacions. Un escenari amb les seves característiques no pot més que posseir una riquesa i varietat mitològica al mateix temps que unes atractives rondalles.
YOSHI HIOKI, narrador de contes
26 de novembre de 2007
2.10. Austràlia
La creació i l’ordenació del món, dins la mitologia dels pobles nadius australians, s’explica a través d’històries mitològiques que tenen com a protagonistes a éssers llegendaris, déus i herois ancestrals.
SUSAN BALLYN i ELISA MORERA, directora i relacions públiques, respectivament, del
Centre d’Estudis Australians
10 de desembre de 2007
Nota: El cicle es clourà els dies 10, 17 i 24 de gener (són sessions complementàries i comunes a tots els cicles Altaveu) a la seu d’Amics de la Unesco (c/ Mallorca, 207, pral.).
Per informar-vos sobre els seus continguts o sobre els possibles canvis a la programació,podeu trucar o consultar la pàg web.
Lloc: Amics de la Unesco. Mallorca, 207, pral.
Horari: 19.15h
Els dilluns de la península aràbiga
1. A continuació teniu detallades les activitats d'Els dilluns de la península aràbiga organitzat pels Amics de l'Unesco.
1.1. La península aràbiga: clau en la història de la Humanitat des de l'antiguitat
Ha estat habitada des de temps prehistòrics per tribus nòmades que pretenien sortir als territoris més fèrtils situats al nord-est de la península. Aquest contacte amb les granscivilitzacions de la mitja lluna fèrtil és la clau per entendre l'evolució de la històriad'aquesta península.
SALVADOR CLARAMUNT, catedràtic d’Història Medieval de la UB
1 d’octubre de 2007
1.2. Un medi natural marcat per l'aridesa
La particular geografia i les hostils condicions bioclimàtiques han caracteritzat la seva història. Recorrerem el gran mosaic de paisatges i ecosistemes d'aquesta península tan estratègica. Les seves enormes reserves de petroli i gas natural la converteixen en zona de contínua actualitat.
JORDI CARCELLÉ, geògraf i professor de la UNED
8 d’octubre de 2007
1.3. El golf Pèrsic en la antiguitat
Encara que actualment és difícil desvincular el nom d'aquest mar amb el de la indústria petrolífera, el golf Pèrsic posseeix una història rica i interessant, ja que va servir com a zona de trobada per a les rutes marítimes que va unir algunes de les grans civilitzacions de l’antiguitat oriental.
DAVID ÁLVAREZ, arqueòleg i especialista en l’Orient Mitjà
15 d’octubre de 2007
1.4. Arabia felix. L’occident d’Aràbia i el Mar Roig des dels orígens històrics al
període bizantí
Es repassen els orígens històrics i arqueològics dels països que envolten el Mar Roig:Iemen, occident d’Aràbia Saudita, sud de Jordània i regió del Sinaí, amb especial atenció a les relacions que mantingueren amb l’Egipte faraònic i els successius imperis que es repartiren el Pròxim Orient asiàtic.
IGNASI GARCÉS, professor agregat del Departament de Prehistòria, Història Antiga i
Arqueologia de la UB
22 d’octubre de 2007
1.5. L’Aràbia preislàmica i el Limes Arabicus
Es tractarà la situació de la península aràbiga a l'albada de la revelació del profetaMuhammad i particularment sobre l'entorn fronterer de la mateixa, el Limes Arabicus, amb la presència dels imperis bizantí i persa, que permetrà comprendre la posterior evolució històrica de l'expansió de l'islam enllà de la terra del Profeta.
MERCÈ VILADRICH, professora titular d’estudis àrabs i islàmics a la UB
29 d’octubre de 2007
1.6. Dues ciutats, dues tribus, dues èpoques i l’apertura d’un nou món: la vida i la
predicació de Muhammad, l’Enviat de Déu
L’actuació de Muhammad ibn ‘Abd Allah ibn ‘Abd al-Muttalib (571-632), el futur Enviat de Déu i Segell dels Profetes, cap d’una nova comunitat a la illa dels àrabs i predicador del darrer missatge.
XAVIER BALLESTÍN, professor agregat del Departament d’Història Medieval, Paleografia
i Diplomàtica de la UB
5 de novembre de 2007
1.7. Yaman i Al-Hamdani (892-970): una visió inexhaurible de la illa dels àrabs
Les obres d’al-Hamdani, polígraf i enciclopedista iemení, Sifatu jazirati’l, àrab i el Kitab aliklil ofereixen una imatge esplendorosa i complexa del Iemen musulmà.
XAVIER BALLESTÍN, professor agregat del Departament d’Història Medieval, Paleografia
i Diplomàtica de la UB
12 de novembre de 2007
1.8. Els àrabs del mar
Els àrabs del sud ja havien establert la ruta marina que s'estenia de l'Àfrica Oriental a la mateixa Xina abans de l'adveniment de l'islam, que els marins portuguesos doblessin el cap de Bona Esperança i que, guiats pel navegant omaní, Ahmed Ben Majid, penetressin a l’Índic a la recerca de les seves espècies.
JORDI ESTEVA, fotògraf i escriptor
19 de novembre de 2007
1.9. Dels primers wahhabites als saudites
Des que apareix al segle XVIII, i protegida pel clan dels Ibn Saud, els wahhabites es fan amb el poder a la major part de la península, amb el desallotjament dels haiximites de Medina i La Meca i reforçats amb el descobriment de petroli al seu subsòl.
FRANCESC ESPINET, professor d’Història Contemporània de la UAB
26 de novembre de 2007
1.10. Orient Mitjà i el futur energètic global
L'actual "full de ruta" del petroli i el gas condueix a una major dependència dels païsosconsumidors i a un escenari en el qual la zona adquireix una enorme transcendència geopolítica, perfilant-se com el cor del comerç global dels hidrocarburs i com un element clau en la sostenibilitat de l'actual model socioeconòmic.
MARIANO MARZO, catedràtic de Recursos Energètics de la UB
10 de desembre de 2007
Nota: El cicle es clourà els dies 10, 17 i 24 de gener (són sessions complementàries i comunes a tots els cicles Altaveu) a la seu d’Amics de la Unesco (c/ Mallorca, 207, pral.).
Per informar-vos sobre els seus continguts o sobre els possibles canvis a la programació,podeu trucar-nos o consultar la pàg web.
Lloc: Amics de la Unesco. Mallorca, 207, pral.
Horari: a les 19.15 hores
1.1. La península aràbiga: clau en la història de la Humanitat des de l'antiguitat
Ha estat habitada des de temps prehistòrics per tribus nòmades que pretenien sortir als territoris més fèrtils situats al nord-est de la península. Aquest contacte amb les granscivilitzacions de la mitja lluna fèrtil és la clau per entendre l'evolució de la històriad'aquesta península.
SALVADOR CLARAMUNT, catedràtic d’Història Medieval de la UB
1 d’octubre de 2007
1.2. Un medi natural marcat per l'aridesa
La particular geografia i les hostils condicions bioclimàtiques han caracteritzat la seva història. Recorrerem el gran mosaic de paisatges i ecosistemes d'aquesta península tan estratègica. Les seves enormes reserves de petroli i gas natural la converteixen en zona de contínua actualitat.
JORDI CARCELLÉ, geògraf i professor de la UNED
8 d’octubre de 2007
1.3. El golf Pèrsic en la antiguitat
Encara que actualment és difícil desvincular el nom d'aquest mar amb el de la indústria petrolífera, el golf Pèrsic posseeix una història rica i interessant, ja que va servir com a zona de trobada per a les rutes marítimes que va unir algunes de les grans civilitzacions de l’antiguitat oriental.
DAVID ÁLVAREZ, arqueòleg i especialista en l’Orient Mitjà
15 d’octubre de 2007
1.4. Arabia felix. L’occident d’Aràbia i el Mar Roig des dels orígens històrics al
període bizantí
Es repassen els orígens històrics i arqueològics dels països que envolten el Mar Roig:Iemen, occident d’Aràbia Saudita, sud de Jordània i regió del Sinaí, amb especial atenció a les relacions que mantingueren amb l’Egipte faraònic i els successius imperis que es repartiren el Pròxim Orient asiàtic.
IGNASI GARCÉS, professor agregat del Departament de Prehistòria, Història Antiga i
Arqueologia de la UB
22 d’octubre de 2007
1.5. L’Aràbia preislàmica i el Limes Arabicus
Es tractarà la situació de la península aràbiga a l'albada de la revelació del profetaMuhammad i particularment sobre l'entorn fronterer de la mateixa, el Limes Arabicus, amb la presència dels imperis bizantí i persa, que permetrà comprendre la posterior evolució històrica de l'expansió de l'islam enllà de la terra del Profeta.
MERCÈ VILADRICH, professora titular d’estudis àrabs i islàmics a la UB
29 d’octubre de 2007
1.6. Dues ciutats, dues tribus, dues èpoques i l’apertura d’un nou món: la vida i la
predicació de Muhammad, l’Enviat de Déu
L’actuació de Muhammad ibn ‘Abd Allah ibn ‘Abd al-Muttalib (571-632), el futur Enviat de Déu i Segell dels Profetes, cap d’una nova comunitat a la illa dels àrabs i predicador del darrer missatge.
XAVIER BALLESTÍN, professor agregat del Departament d’Història Medieval, Paleografia
i Diplomàtica de la UB
5 de novembre de 2007
1.7. Yaman i Al-Hamdani (892-970): una visió inexhaurible de la illa dels àrabs
Les obres d’al-Hamdani, polígraf i enciclopedista iemení, Sifatu jazirati’l, àrab i el Kitab aliklil ofereixen una imatge esplendorosa i complexa del Iemen musulmà.
XAVIER BALLESTÍN, professor agregat del Departament d’Història Medieval, Paleografia
i Diplomàtica de la UB
12 de novembre de 2007
1.8. Els àrabs del mar
Els àrabs del sud ja havien establert la ruta marina que s'estenia de l'Àfrica Oriental a la mateixa Xina abans de l'adveniment de l'islam, que els marins portuguesos doblessin el cap de Bona Esperança i que, guiats pel navegant omaní, Ahmed Ben Majid, penetressin a l’Índic a la recerca de les seves espècies.
JORDI ESTEVA, fotògraf i escriptor
19 de novembre de 2007
1.9. Dels primers wahhabites als saudites
Des que apareix al segle XVIII, i protegida pel clan dels Ibn Saud, els wahhabites es fan amb el poder a la major part de la península, amb el desallotjament dels haiximites de Medina i La Meca i reforçats amb el descobriment de petroli al seu subsòl.
FRANCESC ESPINET, professor d’Història Contemporània de la UAB
26 de novembre de 2007
1.10. Orient Mitjà i el futur energètic global
L'actual "full de ruta" del petroli i el gas condueix a una major dependència dels païsosconsumidors i a un escenari en el qual la zona adquireix una enorme transcendència geopolítica, perfilant-se com el cor del comerç global dels hidrocarburs i com un element clau en la sostenibilitat de l'actual model socioeconòmic.
MARIANO MARZO, catedràtic de Recursos Energètics de la UB
10 de desembre de 2007
Nota: El cicle es clourà els dies 10, 17 i 24 de gener (són sessions complementàries i comunes a tots els cicles Altaveu) a la seu d’Amics de la Unesco (c/ Mallorca, 207, pral.).
Per informar-vos sobre els seus continguts o sobre els possibles canvis a la programació,podeu trucar-nos o consultar la pàg web.
Lloc: Amics de la Unesco. Mallorca, 207, pral.
Horari: a les 19.15 hores
Conocer el Mundo - UNESCO
Aqui us paso les activitats "Altaveu per al coneixement i la difusió de les cultures", organitzada pels Amics de l'Unesco.
Curs 2007-2008: 1 quadrimestre (octubre 2007 - gener 2008)
DILLUNS
1 La península aràbiga: Amics de la Unesco Mallorca, 207, pral.
2 La tradició oral universal: Amics de la Unesco Mallorca, 207, pral.
3 Grècia: IEMed Girona, 20
4 El sud de la Mediterrània: IEMed Girona, 20
5 Xina: Centre Cívic Casa Sagnier Brusi, 51-61
6 Àfrica,la llegendària Etiòpia: Centre d’Estudis Stucom Pelai, 8
7 Mèxic: Seu Districte Eixample Aragó, 311
DIMARTS
8 Perú: Amics de la Unesco Mallorca, 207, pral.
9 La dona al món (I): Amics de la Unesco Mallorca, 207, pral.
10 Islam: IEMed Girona, 20
11 Síria-Líban: IEMed Girona, 20
12 Índia: Centre Cívic La Sedeta Sicília, 321
13 Àfrica, Moçambic :Tarannà Vallespir,174
DIMECRES
Cinema de les cultures: Amics de la Unesco Mallorca, 207, pral.
DIJOUS
14 Bulgària i Romania: Amics de la Unesco Mallorca, 207, pral.
15 Antropologia de les religions (I): Amics de la Unesco Mallorca, 207, pral.
16 Mediterrània insular: IEMed Girona, 20
17 Rapa Nui: l’illa de Pasqua ASMAT Rosselló, 254
18 Nepal: Amics del Nepal Diputació, 296, baixos
Els cicles estan reconeguts pel pla de Formació Permanent del Departament d’Educació
de la Generalitat de Catalunya.
Matrícula per cicle: 35 € / 25 € estudiants (cal acreditar-ho)
Assistència a una conferència: 3 €
Horari dels cicles de conferències: 19.15 h
Inscripció i abonament a Amics de la Unesco: c/ Mallorca, 207, pral.
Telèfon: 934 539 507
(Atenció al públic de 17.00 h a 20.30 h, de dilluns a dijous).
Aforaments limitats, prioritat segons ordre d’inscripció.
Els cicles es realitzen habitualment en català.
Pels possibles canvis en la programació, consulteu: www.caub.org.
L’Entitat es reserva el dret de suspendre els cicles que no tinguin un mínim d’inscripcions.
Curs 2007-2008: 1 quadrimestre (octubre 2007 - gener 2008)
DILLUNS
1 La península aràbiga: Amics de la Unesco Mallorca, 207, pral.
2 La tradició oral universal: Amics de la Unesco Mallorca, 207, pral.
3 Grècia: IEMed Girona, 20
4 El sud de la Mediterrània: IEMed Girona, 20
5 Xina: Centre Cívic Casa Sagnier Brusi, 51-61
6 Àfrica,la llegendària Etiòpia: Centre d’Estudis Stucom Pelai, 8
7 Mèxic: Seu Districte Eixample Aragó, 311
DIMARTS
8 Perú: Amics de la Unesco Mallorca, 207, pral.
9 La dona al món (I): Amics de la Unesco Mallorca, 207, pral.
10 Islam: IEMed Girona, 20
11 Síria-Líban: IEMed Girona, 20
12 Índia: Centre Cívic La Sedeta Sicília, 321
13 Àfrica, Moçambic :Tarannà Vallespir,174
DIMECRES
Cinema de les cultures: Amics de la Unesco Mallorca, 207, pral.
DIJOUS
14 Bulgària i Romania: Amics de la Unesco Mallorca, 207, pral.
15 Antropologia de les religions (I): Amics de la Unesco Mallorca, 207, pral.
16 Mediterrània insular: IEMed Girona, 20
17 Rapa Nui: l’illa de Pasqua ASMAT Rosselló, 254
18 Nepal: Amics del Nepal Diputació, 296, baixos
Els cicles estan reconeguts pel pla de Formació Permanent del Departament d’Educació
de la Generalitat de Catalunya.
Matrícula per cicle: 35 € / 25 € estudiants (cal acreditar-ho)
Assistència a una conferència: 3 €
Horari dels cicles de conferències: 19.15 h
Inscripció i abonament a Amics de la Unesco: c/ Mallorca, 207, pral.
Telèfon: 934 539 507
(Atenció al públic de 17.00 h a 20.30 h, de dilluns a dijous).
Aforaments limitats, prioritat segons ordre d’inscripció.
Els cicles es realitzen habitualment en català.
Pels possibles canvis en la programació, consulteu: www.caub.org.
L’Entitat es reserva el dret de suspendre els cicles que no tinguin un mínim d’inscripcions.
martes, 21 de agosto de 2007
Conferencia para planificar futuros viajes
José Luis Alcubilla dará una conferencia hoy sobre " Búsqueda de información de viajes por internet"
Biblioteca Vila de Gràcia.
Torrent de l’Olla, 104.
Hoy, 19h
lunes, 20 de agosto de 2007
Más actividades de mi querida INDIA
Con motivo de la exposición “Conocer los Dioses: el arte y el culto en la India” Caixa Forum organiza diversas actividades para dar a conocer las expresiones culturales, religiosas y artísticas de la India clásica y contemporánea.
CICLO DE CONFERENCIAS, MÚSICA Y PROYECCIONES
- “SADHUS, los hombres santos de la India”, Documental. Larry Levene. 52' . España
Habrá una presentación a cargo del director del documental.
Jueves, 6 septiembre. 19,30h
- Concierto de sitar por RANJIT MAKKUNI.
Jueves, 13 septiembre. 21H
- Proyección de la película “LA BODA DEL MONZÓN”. Mira Nair, 117'. India
Presentación a cargo de Agustín Pániker
Martes, 18 septiembre. 19,30h
- Conferencia "LA INDIA HINDÚ", por Vicente Merlo
Jueves, 20 de septiembre.20h
- Conferencia "LA INDIA BUDISTA Y JAINISTA", por Agustín Pániker
jueves, 27 de septiembre.19,30h
- Conferencia "EL TEMPLO HINDÚ: LA MÚSICA HELADA DEL ESPIRITU", por Albert Ferrer
Jueves, 4 de octubre .19,30h
- Espectáculo de danza DEVARPANAM, por Jamuna Krishnan y Ragini Chandeshekar
Viernes, 5 de octubre. 21h
- Conferencia "INDIA EN EL MUNDO", por Dipesh Chakrabarty
Martes, 9 de octubre. 19,30h
Conferencia "LA INDIA DEL SIGLO XXI: ENTRE EL ORDEN Y EL CONFLICTO", por Bernat Masferrer.
Martes, 16 de octubre. 19,30h
Precios:
Concierto y espectaculo 10 €
LKXA, C Estrella, C. Jove y C +25: 5 €
Conferencias y proyecciones: 2 €
LKXA, C Estrella, C. Jove y C +25: 1 €
Los afortunados que tengais libres las mañanas también podéis difrutar de las sesiones de "INDIA. TRADICIÓN Y MODERNIDAD". Una visión contemporánea de la civilización india.
- "La diversidad de la India". Martes, 16 Octubre. 11.30h
- "El culto en un templo de la India". Martes, 23 Octubre. 11.30h
- "La sociedad de castas". Martes, 30 Octubre. 11.30h
- "El conflicto del Kashmir". Martes, 6 Octubre. 11.30h
A cargo de Agustín Pániker
Precio por sesión: 2 €; LKXA, C Estrella, C. Jove y C +25: 1 €
Fiesta árabe en Gràcia
Hoy podéis disfrutar de la cultura árabe en Gracia
-Taller infantil de henna, juegos saharauis (17.00 horas) y recital de poesía saharaui (21.00 h).
C/Igualada
- La Plaza del Sol se ha convertido en la Plaza del Folk durante los festejos.
Hoy, concierto de la Orquestra Àrab de Barcelona. A las 22.00 horas.
Plaza del Sol
Más info: 010 y en www.festamajordegracia.org
-Taller infantil de henna, juegos saharauis (17.00 horas) y recital de poesía saharaui (21.00 h).
C/Igualada
- La Plaza del Sol se ha convertido en la Plaza del Folk durante los festejos.
Hoy, concierto de la Orquestra Àrab de Barcelona. A las 22.00 horas.
Plaza del Sol
Más info: 010 y en www.festamajordegracia.org
viernes, 17 de agosto de 2007
India en las Fiestas de Gracia
Para los amantes de la India, hoy tenéis varias actividades en la calle Igualada, con motivo de la Fiesta Mayor del barrio de Gracia.
- "Com juguen els nens a l’Índia", con Montserrat Serra (18.15h)
- Taller de baile Bollywood con Sara Barrera y Roser Soler (21.00 horas)
Creo que también habrá tiendas y comida india...
Para más detalles consultad el programa en la página web de las fiestas de Gracia
jueves, 16 de agosto de 2007
Festa Major Gràcia
Esta semana empezaron las populares fiestas del barrio de Gracia.
Durante estos días podremos disfrutar de diversas actividades.
Más información en el 010 y en
www.festamajordegracia.org.
Durante estos días podremos disfrutar de diversas actividades.
Más información en el 010 y en
www.festamajordegracia.org.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
