Els dimarts de la dona al món

Més activitats organitzades pels AMics de l'Unesco 9. Els dimarts de la dona al món (I)

9.1. Mujeres en guerra: Palestina, Irak y Afganistán
Com es mesura el dolor? Les dones palestines, iraquianes i afganes porten dècades
compartint bombes, fam i violència amb els seus homes, mentre pateixen una altra
agressió, justament per aquests mateixos senyors a causa del seu “honor”.
NAZANÍN AMIRIAN, llicenciada en Ciències Polítiques
2 d’octubre de 2007

9.2. La força de la dona africana
Àfrica té nom de dona perquè la dona africana és en qui es recolza l’economia, l’educació,la família i la societat. Elles són fortes, valentes i treballadores. Ho són avui i ho han estatsempre. Elles representen el futur del continent negre.
Mª FRANÇOISE AFFOUA, periodista
9 d’octubre de 2007

9.3. La dona a l’islam
Textos de l’Alcorà sobre les musulmanes (matrimoni, maternitat, divorci, possessió de
béns, treball, vestit, herències, etc). Principals tergiversacions fetes a partir d’una lectura masclista i textos elaborats per la jurisprudència islàmica.
DOLORS BRAMÓN, doctora en Filologia Semítica i Història Medieval de la UB
16 d’octubre de 2007

9.4. Amor, sexo y deseo en el islam
Sabeu que hi ha veritables tractats sexuals a la religió musulmana? Els líders de l’islam,de la mateixa manera que s’han ocupat dels aspectes espirituals, han creat sorprenents manuals d’instruccions sobre els instints bàsics.
NAZANÍN AMIRIAN, llicenciada en Ciències Polítiques
23 d’octubre de 2007

9.5. Dones índies, vides diverses
Diversitat índia visible a tots nivells. La discriminació de gènere es presenta de manera heterogènia en funció de l’edat, estat civil, classe, casta, ètnia, religió, formació, origen rural o urbà, etc.
IMMA LLORT, màster en estudis de les dones
30 d’octubre de 2007

9.6. Las mujeres chinas. Caminos y encrucijadas del siglo XXI
Actualment, néixer i viure al camp o a la ciutat determina bona part de la sort vital de les dones: la possibilitat de formar part del segment privilegiat de la població urbana o del camperol empobrit.
AMELIA SAIZ, sociòloga i escriptora
6 de novembre de 2007

9.7. La dona al judaisme
Paper fonamental de la dona per l’establiment de la condició jueva dels fills. Matrimoni,divorci, protagonisme en algunes celebracions religioses i a la llar, lleis de puresa ritual.
DOLORS BRAMÓN, doctora en Filologia Semítica i Història Medieval de la UB
13 de novembre de 2007

9.8. Diversitat i organització social de les dones a l’Equador
Des de la seva diversitat com a dones indígenes, camperoles, urbanes... les dones de
l’Equador s’han organitzat i han lluitat per defensar els seus drets i per canviar el país en el qual viuen des de l’Equador i des d’allà on estiguin.
SUSANNA SEGÒVIA, antropòloga
20 de novembre de 2007

9.9. La feminització d’Irlanda: dona, política i societat
Tradicionalment, Irlanda ha estat representada com una dona, la Cathleen ni Houlihan de WB Yeats. Però aquesta idealització ha estat contestada per les dones irlandeses del segle XX, especialment amb l’arribada a la presidència de Mary Robinson el 1990.
IRENE BOADA, doctora en Literatura comparada per la Universitat de l’Úlster
27 de novembre de 2007

9.10. La mujer japonesa: origen y evolución de la Geisha
En general es pensa que la dona japonesa està subjugada dins de la societat japonesa.
En part és cert, però també hi ha altres realitats si veiem l’evolució de la dona japonesa al llarg de la història. Parlarem en torn de la història i la figura real de la geisha.
SHIGEKO SUZUKI, professora de Traducció i Interpretació de la UAB
11 de desembre de 2007

Nota: El cicle es clourà els dies 10, 17 i 24 de gener (són sessions complementàries i comunes a tots els cicles Altaveu) a la seu d’Amics de la Unesco (c/ Mallorca, 207, pral.).Per informar-vos sobre els seus continguts o sobre els possibles canvis a la programació,podeu trucar o consultar la web.

Lloc: Amics de la Unesco. Mallorca, 207, pral.
Horari: a les 19.15 hores