Els dilluns de Grècia

Activitats organitzades pels Amics de l'Unesco 3. Els dilluns de Grècia

3.1. L’amor platònic per entendre el platonisme
Tothom coneix l’expressió “amor platònic”, però sovint ignorem el seu sentit original. A través de la seva anàlisi ens atansarem al pensament d’un dels pares indiscutibles de la nostra cultura: el filòsof atenès Plató (s. V aC).
PAU GILABERT, professor titular del Departament de Filologia Grega de la UB
1 d’octubre de 2007

3.2. Els fonaments grecs de la medicina occidental
Tots els metges pronuncien encara el famós jurament hipocràtic que estableix els principis i els límits ètics del seu art. Hipòcrates i els seus continuadors també posaren les bases de la comprensió del cos humà i del tractament de les malalties en la nostra tradició.
EULÀLIA VINTRÓ, catedràtica del Departament de Filologia Grega de la UB
8 d’octubre de 2007

3.3. L’expansió internacional de l’hel·lenisme: Alexandre Magne i els seus
successors
Les conquestes llegendàries d’Alexandre Magne per tota la Mediterrània oriental i l’Orient Pròxim i Mitjà feren internacional el llegat de l’hel·lenisme d’època clàssica. Del gresol de cultures antigues sorgí un nou món de ciutadans cosmopolites: el fascinant món hel·lenístic.
TERESA FAU, professora titular del Departament de Filologia Grega de la UB
15 d’octubre de 2007

3.4. Xoc i fusió de cultures: l’Imperi romà
La conquesta romana de la Mediterrània oriental donà origen a una societat d’identitats canviants i mestisses comparable en molts aspectes amb el món actual. Com diu la famosa sentència, la Grècia conquerida d’època romana va sotmetre i colonitzar culturalment el seu invasor.
FRANCESCA MESTRE, professora titular del Departament de Filologia Grega de la UB
22 d’octubre de 2007

3.5. La fi del món antic i el naixement de Bizanci: el segle de Justinià
Al segle VI dC, l’emperador Justinià tractà de recuperar des de Constantinoble l’esplendor del vell Imperi romà. El seu fracàs davant dels pobles germànics assenyala la fi de l’Antiguitat i l’inici de l’Edat Mitjana a l’est i a l’oest d’Europa.
ERNEST MARCOS, professor titular del Departament de Filologia Grega de la UB
29 d’octubre de 2007

3.6. La Grècia dels romàntics europeus dels segles XVIII i XIX
Poc abans de la Revolució Francesa, els intel·lectuals europeus observen la Grècia
ocupada pels turcs a la recerca dels ideals polítics i culturals d’època clàssica. Així, la lluita per la independència grega esdevé una causa de progrés que acaba conduint, en un context molt convuls, a la fundació de l’actual estat hel·lènic.
RAÜL GARRIGASAIT, llicenciant i DEA en Filologia Clàssica per la UB
5 de novembre de 2007

3.7. La lírica grega en la poesia castellana
La influència dels lírics grecs antics en tota la literatura posterior és un fet incontestable i ben conegut. Analitzarem casos concrets d’aquesta tradició, escollits entre el bo i el millor de la poesia en llengua castellana.
NATALIA PALOMAR, professora del Departament de Filologia Grega de la UB
12 de novembre de 2007

3.8. Interpretacions antigues i modernes del mite d’Èdip
Els mites grecs han captivat la imaginació de molts autors al llarg de la història. Resseguir les interpretacions antigues i modernes de la tràgica història d’Èdip, el rei de Tebes, ens permet de valorar la seva capacitat de fascinació i el seu sentit múltiple i canviant.
MONTSERRAT REIG, professora del Departament de Filologia Grega de la UB
19 de novembre de 2007

3.9. Els grecs a la cultura catalana del segle XX
Tots els grans moviments culturals catalans del segle XX han mirat Grècia com a model
ideal de cultura i civilitat. Revisar la presència del llegat grec en els autors i les obres d’aquest període és una excel·lent oportunitat per comprendre millor la història cultural del nostre país.
MONTSERRAT JUFRESA, catedràtica del Departament de Filologia Grega de la UB
26 de novembre de 2007

3.10. Iorgos Seferis: el primer Premi Nobel de la literatura neogrega
La figura i l’obra del poeta Iorgos Seferis (1900-1971) depassen el marc de la literatura neogrega per ocupar una posició central en la literatura del segle XX. En els seus poemes conflueixen tots els temes importants de la tradició mil·lenària de Grècia viscuts i interpretats des d’una sensibilitat alhora profundament contemporània.
CARLES MIRALLES, catedràtic del Departament de Filologia Grega de la UB
10 de desembre de 2007

Nota: El cicle es clourà els dies 10, 17 i 24 de gener (són sessions complementàries i comunes a tots els cicles Altaveu) a la seu d’Amics de la Unesco (c/ Mallorca, 207, pral.).
Per informar-vos sobre els seus continguts o sobre els possibles canvis a la programació,podeu trucar o consultar el web.

Lloc: IEMed. Girona, 20
Horari: a les 19.15 hores