Els dijous de Rapa Nui, l’illa de Pasqua

Més activitatas dels Amics de l'Unesco, 17. Els dijous de Rapa Nui, l’illa de Pasqua

17.1. Polinesis i europeus al Pacífic: l’encontre de dues cultures marítimes
L’exploració del Pacífic per part dels europeus va descobrir cultures on el mar era
fonamental. Per part espanyola, l’exploració de les costes americanes del Pacífic va ser tardana però va posar al mapa llocs i pobles increïbles, com ara Rapa Nui.
ENRIC GARCIA, cap del Centre de Documentació Marítima del Museu Marítim de Barcelona
4 d’octubre de 2007

17.2. Arqueologia de Rapa Nui: els moais i les canteres
Moltes de les cròniques existents són contradictòries i poc fiables i les investigacions de caràcter científic no van començar fins a mitjans del segle XX. Per això, l’illa de Pasqua va ser el focus de teories extravagants augmentades per la imponent estampa dels moais.Però l’arqueologia ha anat presentant el coneixement de la seva vertadera història.
ALEJANDRA GUERRA, arqueòloga per la UB
11 d’octubre de 2007

17.3. Els llacs de Rapa Nui. Una finestra a la història climàtica i l’ocupació humana
de l’illa
Els sediments recents de Rapa Nui són llibres on han quedat registrats els esdeveniments climàtics i l’ocupació humana de l’illa. Quan va arribar l’home i quan es va desforestar l’illa són preguntes que l’anàlisi dels sediments pot respondre.
ALBERT SAEZ, doctor en Geologia i professor titular d’Estratigrafia a la UB
18 d’octubre de 2007

17.4. Arqueologia de Rapa Nui: les estructures domèstiques
Els galliners (hare moa), els hivernacles (manavai), els crematoris, les fites (pipi horeko),les cases subterrànies (hare kionga), els pous per plantar (pu’u), els forns (umu pae),...són evidències poc conegudes.
ALEJANDRA GUERRA, arqueòloga per la UB
25 d’octubre de 2007

17.5. Els catalans a l’illa de Pasqua: uns vincles que van del XVIII al XX
Catalunya i l’illa han tingut uns vincles especials i uns protagonistes poc coneguts. Al segle XVIII, un virrei del Perú va organitzar una exploració i va posar a l’illa el nom del rei d’Espanya; un pirata del segle XIX va capturar la major part de la població; al segle XX, un lingüista va fer la primera gramàtica i el diccionari en la llengua de l’illa, el mapa de l’illa i l’agermanament amb la ciutat d’Olot.
FRANCESC AMORÓS, llicenciat en Història i Filologia per la UB
8 de novembre de 2007

17.6. Els rapa nui: entre l’autonomia i la independència
A l’illa de Pasqua es van perfilar dos moviments polítics diferenciats: un sector reivindica la independència i un grup més moderat treballa per assolir una autonomia més gran i dependre del govern central i no pas de la província de Valparaiso.
DAVID BONDIA, professor titular de Dret Internacional Públic de la UB
15 de novembre de 2007

17.7. El rapanui: una llengua indígena en perill
La llengua de l’illa de Pasqua, el rapanui, la parlen actualment només uns 2.000 illencs.Dos segles d’ensenyament dels missioners espanyols en castellà, una política nacional poc respectuosa amb la diversitat i l’actual l’explotació turística han posat en perill la supervivència del mitjà d’expressió natural d’una cultura mil·lenària.
EVA MONRÓS, investigadora del Departament de Lingüística General de la UB
22 de novembre de 2007

17.8. La genètica i la història dels pobladors de l’illa de Pasqua
La història genètica de l’illa de Pasqua revela el seu origen polinesi, esdeveniments
associats a la dràstica reducció de la població a finals del segle XIX i una contribució europea important durant el segle passat.
PEDRO MORAL, professor de Biologia Humana de la UB
29 de novembre de 2007

17.9. Nous temps, nous costums. La societat rapanui avui
Rapa Nui no s’ha vist exempta de nombrosos canvis que han afectat la seva forma de
vida i cultura. La societat actual ha deixat pas a la modernitat amb nous costums i
horitzons.
MARÍA EUGENIA SANTA COLOMA, biòloga i doctora en Antropologia Social i Cultural
13 de desembre de 2007

17.10. Viatge visual a Rapa Nui
La majoria de viatgers que arriben a Rapa Nui duen una càmera fotogràfica per endur-se un record de l’illa. Però, com s’enfronta a un tema visualment tan complex un fotògraf professional? El paisatge, l’arqueologia, la gent i la Festa anual de la Tapati vistos pels ulls d’un creador d’imatges.
ORIOL ALAMANY, fotògraf professional especialitzat en temes de viatges i natura
20 de desembre de 2007


Nota: El cicle es clourà els dies 10, 17 i 24 de gener (són sessions complementàries i comunes a tots els cicles Altaveu) a la seu d’Amics de la Unesco (c/ Mallorca, 207, pral.).Per informar-vos sobre els seus continguts o sobre els possibles canvis a la programació,podeu trucar o consultar la web.

Lloc: ASMAT. Rosselló, 254
Horari: a les 19.15 hores