Els dilluns del sud de la Mediterrània

Més activitats organitzades pels Amics de l'Unesco: 4. Els dilluns del sud de la Mediterrània




4.1. L'islam del Magrib: història, societat i cultura
El món del Magrib roman molt desconegut a casa nostra. Explicarem de manera planera
els trets fonamentals de la història i el pensament magribins. Una introducció que és
presenta també com una síntesi cultural i pràctica.
VÍCTOR PALLEJÀ, islamòleg de la Universitat d'Alacant i de la UOC
1 d’octubre de 2007

4.2. Líbia: de la glòria de Roma a l’esplendor del desert
Si hi ha un país on es manifesti de forma esplendorosa el llegat de la cultura clàssica, és Líbia, teatre posterior d’una civilització nova, generada per l’islam i centrada en el desert i Orient.
XAVIER BALLESTÍN, doctor en història i arabista, professor agregat del Departament
d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la UB
8 d’octubre de 2007

4.3. El món d’Ibn Khaldun
Es tractarà d'oferir una imatge de l'univers magribí en què es va formar la personalitat i l’obra d'Ibn Khaldun (1332-1406), una de les personalitats senyeres de la cultura mundial.
XAVIER BALLESTÍN, doctor en història i arabista, professor agregat del Departament
d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la UB
15 d’octubre de 2007

4.4. Educació i desenvolupament humà a la riba sud de la Mediterrània
Els països del sud de la Mediterrània comencen el nou mil·lenni amb la generació de
joves més gran de la seva història. L’educació és la clau del desenvolupament en l’era de la globalització i el canvi tecnològic accelerat, particularment per la seva potencialitat de trencar el cercle de la pobresa i promoure un desenvolupament equitatiu.
LURDES VIDAL, redactora de la revista AFKAR/IDEAS, IEMed
22 d’octubre de 2007

4.5. Marroc: vida social i familiar. Festes i tradicions
Testimoni vivencial de la societat magribina que camina cap a la modernitat però sense perdre els valors identitaris. La importància de la vida social i familiar reflectida a les festes del naixement, la circumcisió, el matrimoni,...
MERCÈ AMOR, tècnica en interculturalitat i responsable de l’Espai Dona de l’Associació sociocultural IBN BATUTA
29 d’octubre de 2007

4.6. Arqueologia del Sàhara
El desert del Sàhara és el més àrid i gran del món i una immensa estació arqueològica.
Els canvis climàtics pels quals va passar aquesta regió van dibuixar els seus contorns físics i humans. Farem un recorregut per la seva arqueologia i les cultures humanes que van fer d’aquest territori un lloc amb una riquesa cultural i patrimonial única.
SOFIA FONSECA, arqueòloga i responsable de Patrimoni Cultural de la fundació Món-3
5 de novembre de 2007

4.7. Les ètnies del nord d’Àfrica
Una visió de conjunt del magnífic calidoscopi cultural de l'Àfrica septentrional, una regió cultural caracteritzada per una pluralitat interna sovint desconeguda pel gran públic.
JOAN MANUEL CABEZAS, doctor en Antropologia Social, president d'ETHNOS
12 de novembre de 2007

4.8. Mitjans de comunicació a la Mediterrània sud: llibertat d'expressió i noves
tecnologies
Els països àrabs viuen moments de canvi que atorguen als mitjans de comunicació una
importància cabdal. Els nous canals satèl·lit, la influència dels mitjans estrangers, les noves tecnologies, els avenços i retrocessos de la llibertat de premsa, els conflictes de caràcter confessional,... són exemples de com els mitjans de comunicació influeixen en l’opinió pública i en les decisions polítiques.
LURDES VIDAL, redactora de la revista AFKAR/IDEAS, de l’Institut Europeu de la
Mediterrània
19 de novembre de 2007

4.9. L'Egipte modern a través dels seus escriptors
Un repàs a la societat egípcia des de Nasser fins als nostres dies al besllum de la seva producció literària i a través d'autors com Naguib Mahfuz, Khairi Shalabi, Alaa Aswani, May Telmissani, Ibrahim Abdelmeguid,...
ANNA GIL, traductora de l'àrab i professora a la UAB
26 de novembre de 2007

4.10. Población y cultura del norte de África
La riba mediterrània ofereix llocs i llocs comuns creats pels avantpassats al llarg dels segles en l’afany per conquerir i imposar-se. D'aquelles èpoques han sobreviscut restes de ciutats d’influència sudanesa, egípcia, cartaginesa, romana i àrab fins a arribar a les últimes invasions o "protectorats".
MONA MROUE, professora i investigadora en El Mashrek El Arabi
10 de desembre de 2007

Nota: El cicle es clourà els dies 10, 17 i 24 de gener (són sessions complementàries i comunes a tots els cicles Altaveu) a la seu d’Amics de la Unesco (c/ Mallorca, 207, pral.).Per informar-vos sobre els seus continguts o sobre els possibles canvis a la programació,podeu trucaro consultar la web.

Lloc: IEMed. Girona, 20
Horari: A les 19.15 hores