Els dilluns de la Xina

Més activitats dels Amics de l'Unesco: 5. Els dilluns de la Xina




5.1. Les bases de la cultura xinesa
Un repàs dels conceptes més bàsics de la mil·lenària cultura xinesa basat en
l’arqueologia, la cultura material i els primers sistemes del pensament polític, econòmic i social clàssic.
SEÁN GOLDEN, director del Centre d’Estudis Internacionals i Interculturals de la UAB
1 d’octubre de 2007

5.2. El confucianisme
Una llambregada a les concepcions morals, polítiques i religioses dels lletrats xinesos que, en el marc d’una determinada concepció de l’ordre còsmic, han marcat la vida al celeste imperi durant mil·lennis.
ANTONI PREVOSTI, professor de Filosofia de la UB
8 d’octubre de 2007

5.3. La llengua i l’escriptura xinesa
El xinès actualment és la llengua més parlada del món, però alhora és hereva d’una
història mil·lenària. Proposem una lectura global del món de la llengua i l’escriptura xinesa des de perspectives lingüístiques, sociològiques, artístiques...
DAVID MARTÍNEZ, professor dels Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC i de la UPF
15 d’octubre de 2007

5.4. La fundació de l’imperi xinès i els guerrers de terracota de Xi’an
La fundació de l’imperi xinès vista a través dels mecanismes d’estandardització en les institucions polítiques, socials i econòmiques que la van fer possible i exemplificada en els guerrers de terracota de Xi’an.
ANNA BUSQUETS, directora dels Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC i professora de la
Facultat d’Humanitats a la UPF
22 d’octubre de 2007

5.5. Introducción a la pintura china
La pintura xinesa constitueix el capítol més apreciat de l’art xinès, junt a la cal·ligrafia i la poesia, i per això es coneix el nom i les particularitats dels seus pintors més famosos.
JOAQUÍN YARZA, catedràtic d’Història de l’Art Medieval de la UAB
29 d’octubre de 2007

5.6. Guerra y política en la China antigua: el arte de la guerra de Sunzi
Tractarem d’exposar les principals línees argumentals del text estratègic xinès més
cèlebre i que més repercussió ha tingut arreu del món. És un text que va més enllà de
l’àmbit militar i ha exercit una gran influència en l’economia o la política.
ALBERT GALVANY, professor d’Història Xinesa a la UPF
5 de novembre de 2007

5.7. Els xinesos i el mar
Malgrat que la Xina clàssica va ser de forma predominant un imperi agrari, la seva
presència a l’Índic (d’Indonèsia fins les costes d’Àfrica) va ser important durant gairebé mig mil·lenni (del segle XI al XV) culminant en la primera meitat del XV en els viatges de Zheng He a l’Índia i l’Àfrica.
DOLORS FOLCH, professora de la UPF i directora de l’Escola d’Estudis de l’Àsia Oriental
12 de novembre de 2007

5.8. Cosmología y medicina en la antigua China
Descobrir la trama que es tegeix i s’estén entre el nostre cos i l’univers fou una tendència que va començar a predominar durant els Han anteriors. Veurem com s’estenia la vida i la mort i quin era el paper del metge a l’antiga Xina.
MANU J. MORENO, doctor en medicina xinesa per la Universitat de Beijing
19 de novembre de 2007

5.9. L’endevinació a la Xina antiga
L’endevinació ha jugat un paper fonamental en la conformació de la civilització xinesa. En el trànsit que va de les pràctiques oraculars osteomàntiques al Llibre dels canvis (Yi Jing )es xifra tota una cosmovisió.
MANEL OLLÉ, professor d’Història i Literatura xinesa i coordinador dels Estudis d’Àsia Oriental de la UPF
26 de novembre de 2007

5.10. La revolució urbana a la Xina medieval: la Xina dels Song
Es parlarà del creixement econòmic dels Song i s’analitzarà en detall la populosa vida urbana de la seva capital, Kaifeng.
CARLES BRASÓ, de l’Escola d’Estudis d’Àsia Oriental de la UPF
10 de desembre de 2007


Nota: El cicle es clourà els dies 10, 17 i 24 de gener (són sessions complementàries i comunes a tots els cicles Altaveu) a la seu d’Amics de la Unesco (c/ Mallorca, 207, pral.)Per informar-vos sobre els seus continguts o sobre els possibles canvis a la programació,podeu trucar o consultar la web.

Lloc: Centre Cívic Casa Sagnier. Brusi, 51-61
Horari:19.15h