Els dijous de la Mediterrània insular

Més activitats del Amics de l'Unesco, 16. Els dijous de la Mediterrània insular

16.1. La Mediterrània insular: un calidoscopi intercultural
Un recorregut general i introductori que mostrarà la vitalitat plural i dinàmica de les illes de la Mediterrània, veritables eixos d'articulació de múltiples cultures, creences i idiomes.
JOAN MANUEL CABEZAS, antropòleg social i vicepresident de l'associació cultural
Orígens
4 d'octubre de 2007

16.2. Les illes Pitiüses (Eivissa i Formentera)
Aquestes illes tenen una evident singularitat geogràfica, històrica i cultural no solament respecte a les altres de la Mediterrània sinó també quan a les altres dues illes baleàriques. Són aquests els fets que destacarem, insistint així mateix en les diferències entre les Pitiüses.
JOAN VILÀ-VALENTÍ, catedràtic emèrit de la UB i membre del IEC
11 d’octubre de 2007

16.3. Sardenya a la Corona d'Aragó
Sardenya va ser cedida a la Corona d’Aragó el 1297 pel Papa Bonifaci VIII i va pertànyer fins i tot el 1720 als monarques aragonesos que van deixar una gran aportació ètnica, humana i cultural de formació ibèrica que actualment forma part de la seva identitat.
RAFAEL MELIS, president de l’Associació de Sards a Espanya
18 d’octubre de 2007

16.4. Sicília: de la magna Grècia a la qüestió meridional
Banyant-se Aretusa al riu Alfeu, el déu fluvial se n’enamorà. Per fugir-ne, Aretusa es refugià a Siracusa, on mudà en font. Aleshores, Alfeu canvià el curs del riu i el portà soterrat a la font. Imaginar un canal furtiu d’aigua que travessa de Grècia a Sicília és evocar simbòlicament l’estret intercanvi entre les poblacions mediterrànies.
ELISABETH SALA, antropòloga social i cultural
25 d’octubre de 2007

16.5. La República de Malta: les seves illes
Les seves reduïdes dimensions i la centralitat a la Mediterrània fa que tinguin una història
molt dilatada amb una cultura pre- i protohistòrica rica i peculiar en particular en la seva gran riquesa i originalitat arqueològica, monumental i natural.
FRANCESC ESPINET, professor d’Història Contemporània de la UB
8 de novembre de 2007

16.6. Malta: un nou país de la Unió Europea i una nació amb una llarga història.
Cruïlla de la Mediterrània.Malta ha estat el bressol on s'han fos les grans civilitzacions que han creuat aquest mar nostre: fenicis, cartaginesos, romans, grecs, àrabs, normands, catalans, anglesos,... Tots han deixat la seva empremta en una cultura petita però universal de la qual potser el màxim exemple és l'idioma, l'única llengua semítica parlada a la Mediterrània europea.
ÀLEX QUERALTÓ, llicenciat en Filologia Semítica, Estudis Àrabs i Islàmics
15 de novembre de 2007

16.7. Les illes de l’Adriàtic: una visió antropològica
Una introducció al paisatge humà de les illes de l'Adriàtic des del punt de vista de
l'antropologia social, incidint en la complexitat cultural i social d'uns territoris a on han pivotat civilitzacions de molt diversa procedència.
JOAN MANUEL CABEZAS, antropòleg social i vicepresident de l'associació cultural
Orígens
22 de novembre de 2007

16.8. Creta: el bressol de la cultura Mediterrània
Com si emergís de la mar, en aquesta petita terra on es retroben diversitat de paisatges multicolors, va esclatar el germen d’una de les civilitzacions més nostres: la Mediterrània.
MARGARIDA GENERA, arqueòloga i ceramista
29 de novembre de 2007

16.9. Entre illa i illa i entre illa i terra ferma: la progressió de la civilització grega
S’analitzarà la navegació dels grecs d’època arcaica i com aquesta, realitzada en un
univers pelàsgic illenc, l’Egeu, els portarà a la Mediterrània i a l’Edat d’Or.
XAVIER BALLESTÍN, professor agregat del Departament d’Història Medieval, Paleografia
i Diplomàtica de la UB
13 de desembre de 2007

16.10. Xipre: frontera de civilitzacions i illa dividida
L’illa de Xipre es troba a la frontera entre l'occident i l'orient, el cristianisme i l'islam. La situació geogràfica de l’illa ha jugat un paper molt important en la seva història des de l’antiguitat fins avui. Coneixerem l'evolució històrica, social i cultural de l’illa amb un èmfasi especial en el passat més recent i els últims intents de reunificar l'illa en el nou context europeu.
ANDREAS KYRIACOU, professor d’Economia a la Universitat de Girona
20 de desembre de 2007

Nota: El cicle es clourà els dies 10, 17 i 24 de gener (són sessions complementàries i comunes a tots els cicles Altaveu) a la seu d’Amics de la Unesco (c/ Mallorca, 207, pral.).Per informar-vos sobre els seus continguts o sobre els possibles canvis a la programació,podeu trucar o consultar la web.

Lloc: IEMed. Girona, 20
Horari: a les 19.15 hores